Durant aquests dies de marea verda he sentit moltes vegades «la gota que fa vessar el got» aplicada al trist panorama actual de l´educació a les nostres illes.

Per a alguns pares i mares de fills en edat escolar, la gota va ser la seguretat que amb el TIL aplicat així, els seus fills anaven destinats al fracàs escolar per mor d´un programa mal implantat. Amb l´educació dels fills no s´hi juga.

Per a altres pares i mares, la gota va ser el dia que varen descobrir que el TIL els costaria sous. Amb el TIL haurien d´apuntar als seus fills a classes particulars d´anglès fora de l´horari escolar, com si els llibres i el material escolar no fossin prou despesa. I no sols classes d´anglès. Si aquests mateixos fills arribaven a tenir un any les matemàtiques en anglès, el següent les matemàtiques en castellà i l´altre any en català, sabrien realment matemàtiques? I qui diu matemàtiques, diu ciències naturals, educació plàstica i totes les altres assignatures.

Per a alguns docents, la gota que ha fet vessar el got ha estat la suspensió dels tres directors de Menorca, ara reincorporats a les seues places.

Si no hi ha hagut canvis des d´abans d´ahir, tornen a classe com a professors i no com a directors a més de mantenir l´expedient!

Amb la retallada d´hores de català guarnida d´explicacions de «còmput d´hores...» o «horaris del professor...», seguida d´explicacions telefòniques i constants retirades de projectes presentats per escoles i instituts per finalment per aprovar sols els horaris que redueixen les hores de classes en la nostra llengua i per continuar usant la llengua com a arma política s´afegeix una altra gota. Gotes d´autoodi, de xenofòbia a ca nostra.

«S´han passat per folre el consell escolar i tot el que opinam els docents, les famílies i els alumnes». Una gota més, transcrita segons converses sentides en algunes de les múltiples reunions-assemblees-manifestacions que ens hem vist obligats a fer durant aquest accidentat setembre.

«Després de les poques hores que va durar la felicitat de la suspensió de l´aplicació del TIL per part del Tribunal Superior de Justícia, el govern va, es reuneix amb urgència i contesta. La seua resposta, però, no és per acatar la suspensió, sinó amb un decret on es reafirma imposant el trilingüisme així com estava previst!». No és aquesta una gota que afecta absolutament tothom? Si tots els ciutadans, absolutament tots i totes, hem de respectar els dictats de la justícia, aquest govern en dóna un exemple nefast.

La gota que retira la immersió lingüística, tants anys experimentada. Mal que els sàpiga greu va demostrar una gran eficàcia formant els alumnes durant generacions (en altres països, molts més temps que aquí per la seua llarga trajectòria democràtica). Actualment és la veu popular que demana implantar l´anglès a poc a poc i amb immersió.

Això és l´article d´un diari i no un memoràndum, per tant no em puc estendre en les altres gotes: un projecte inexplicable havent-hi programes previs que havien demostrat l´èxit, programes pilot que ja estaven en pràctiques dels quals se n´ignoren voluntàriament els resultats, manca de preparació del professorat i manca de temps per accedir a la formació en anglès, el futur dels alumnes afectats, professorat en vaga afectat econòmicament tot i les bones intencions que emanen de la ´caixa de resistència´, el fet de vulnerar articles constitucionals, les excuses del secretari d´educació en una taula rodona (abans d´ahir, a IB3), la preocupació dels pares i mares, les justificacions injustificables de Bauzà, que no escoltin els informes contraris emesos per altres estaments (UIB, Col·legi de Llicenciats en pedagogia, Inspecció...), l´embolic dels llibres de text, la famosa invenció de la llengo baleà...

Abans d´ahir a la tarda la consellera Camps esgrimia la seua oferta amb una gota més: que s´acabi la vaga a canvi de començar el TIL només a primària i infantil. Vol dir això que els instituts hem de tornar a les aules i deixar els companys de primària com si la cosa no anàs amb nosaltres?

En aquest cas, el got és verd, ben verd, com la meua camiseta i les dels meus companys, com les dels professors i mares i pares que dia a dia assisteixen a interminables negociacions (des d´aquí els don les gràcies!), com els cartells que pengen amb cents de consignes imaginatives, com les camises i els jerseis amb els quals mares i pares vesteixen els seus fills aquest setembre per mostrar el seu suport al professorat i com tots els accessoris que afegeixen els professors conscienciats pel projecTIL: sabates verdes, llaços verds al cabell, polseres, anells, arracades i collarets verds, fins i tot ungles verdes, del mateix verd de la camiseta que tantes cues ha provocat per poder-la comprar (n´he rebut fotos al whatsapp!).

El TIL no és l´únic atac directe: què passarà amb la futura llei de símbols que prohibirà l´exhibició de símbols externs als docents, exceptuant els religiosos? Les mostres antidemocràtiques no s´acaben? En definitiva, tantes gotes formen una densa pluja, un temporal, un torrent, una gota freda que gela els que la pateixen, una marea alta, un tsunami que no s´arregla amb un «treballau i no feu vaga, que us donarem un caramel·let» senyor Bauzà (amb accent obert, com tota la vida), un tsunami ben verd.