A qualsevol país amb una mica de tradició democràtica, si hi ha una cosa que la gent no perdona als seus polítics són les mentides. Qualsevol càrrec públic que sigui enganxat amb una mentida flagrant, als Estats Units, a Anglaterra o a Alemanya, automàticament ha de deixar el seu càrrec. Aquí, emperò, sembla que, com a mínim, hi ha un partit polític que forma governs que queden exonerats d´aquest deure de no dir mentides a la població. I existeix un àmbit en el qual la quantitat de mentides dites supera àmpliament la mitjana: em referesc a l´àmbit de l´Educació. Tot seguit apuntam algunes mentides que el PP s´ha dedicat a escampar en relació a l´Educació:

1.- Dades falses sobre l´elecció de llengua per a l´alfabetització dels fills a l´illa d´Eivissa.

Abans de treure el decret del TIL, el govern del PP va promoure el que ells anomenaven (de manera totalment manipuladora) «lliure elecció de llengua». Segons varen manifestar des de la conselleria, a Eivissa un 42.4% dels pares i mares havien escollit el català per a l´aprenentatge de la lectoescriptura dels seus fills i un 57.5% havien escollit el castellà (dades que oferí DI el dia 30 de maig de 2013). Com que les dades no em quadraven, vaig fer una pregunta parlamentària, demanant aquests percentatges, i quina no va ser la meua sorpresa en veure que la conselleria em deia que, a l´illa d´Eivissa, un 70% havien escollit el català i un 30% el castellà (¡).

Vist el desgavell, vaig decidir anar a la font directa de les dades i fer-ne una elaboració pròpia: realment un 82.4% havien escollit el català i un 17.5% havien escollit el castellà. Deixant de banda les dades que vaig obtenir directament, la conselleria va oferir dues dades absolutament dispars (una o l´altra eren mentida).

2.- Qui era l´autor del Decret de mínims, vigent actualment?.

Segons la diputada del PP A. Aguiló, els infants de les Balears han viscut sotmesos a una mena de totalitarisme escolar i de tortura pedagògica a causa d´un decret de mínims «obra dels socialistes» (així ho va manifestar en la reunió de la permanent de la Mesa del Parlament, on es rebutjà un ple extraordinari per tractar la situació a l´Educació, bloquejat pel PP). El Decret de mínims vigent fins que l´actual govern l´ha derogat era de 1997, signat pel conseller Joan Flaquer, del govern presidit per Jaume Matas. S´ha de reconèixer que la diputada Aguiló veu «socialistes» pertot arreu (!).

3.- La política del Pacte de Progrés era pròpia d´una dictadura.

En la línia de frivolitzar sobre les dictadures i els totalitarismes (blasmada recentment, amb avís explícit a l´Estat espanyol, per la Comissió Europea), diversos dirigents del PP han parlat de la política lingüística dels governs progressistes de les Balears, especialment en el camp educatiu, dient directament que no era democràtica. Deu ser l´únic cas a Europa en què l´ensenyament en la llengua del país constitueix un atemptat als drets dels infants i en què aquesta es pot considerar «imposada». A Dinamarca, la llengua primera és el danès, i ningú no considera que això sigui poc democràtic o que suposi una imposició. Per tot ensenyar en la llengua pròpia es considera el més normal.

4.- Els al·lots suspenen per mor de la immersió.

Només un claríssim interès polític, de caire uniformista, pot fer dir una sentència d´aquestes característiques. Si fos la llengua la culpable dels mals resultats acadèmics, res no explicaria que els al·lots de Catalunya tenguessin millors resultats que els de molts llocs de l´Estat on l´única llengua oficial és el castellà.

5.- Els que rebutjam el TIL estam en contra de l'anglès.

Res més lluny de la realitat. El que ocorre és que volem que s'ensenyi en anglès amb garanties de qualitat. Durant el curs 2011-2012 hi havia 202 centres a les Illes Balers que, a través de les Seccions Europees, ja usaven l'anglès com a llengua vehicular.

6.- Telefonades anònimes i correus electrònics sense signar.

En el procés d´aplicació del TIL, per tornar endarrere els projectes lingüistics decidits pels consells escolars, democràticament, i refrendats pels pares, la conselleria d´Educació ha utilitzat telefonades anònimes i correus electrònics sense signar. Absolutament inaudit! Potser encara més que la mentida pura i dura€

N´hi podríem afegir d´altres, però consider que les que he desgranat en aquest paper serien suficient no ja per fer envermellir de vergonya qualsevol que n´hagi participat, sinó per provocar la dimissió de qui les hagi proferides. Tot això demostra, una vegada més, què representa l´Educació per al Partit Popular.