El mapa peninsular de les anomenades ´nacionalitats històriques´ i el de les Comunitats Autònomes amb dret civil propi (abans dit ´foral´) és molt semblant. És més, el fet de conservar el seu propi dret civil, diferent del castellà (Codi Civil), ha estat un tret d´identitat invocat de manera recurrent per justificar la definició com a nacionalitat històrica d´un territori en el moment d´aprovar el seu Estatut d´Autonomia.

El cas de les Illes Balears, com sempre, és diferent. L´Estatut del 2007, que defineix les Balears com a «nacionalitat històrica», no fa referència al dret civil. Amb bona lògica, és clar, perquè si tenir dret civil propi equival a ser una nacionalitat diferent, aquí estaríem parlant de Balears (Mallorca i Menorca) per una banda i les Pitiüses per l´altra. Les Illes Balears no tenen un dret civil comú, com tampoc no tenen un sentiment d´identitat compartida.

Mai no ha existit un dret civil ´balear´. Les illes de Mallorca i Menorca i les Pitiüses no han tengut mai el mateix dret privat des de les respectives conquestes del segle XIII. Entre d´altres coses perquè Eivissa i Menorca disposaven de la seua pròpia Carta de Franqueses (avui en diríem Constitució) i d´institucions insulars independents, com la nostra Universitat.

No és casualitat, per tant, que certs costums jurídics d´Eivissa i Formentera siguin més pròxims als de Tarragona que no als de Mallorca. O que la forma d´organitzar econòmicament el matrimoni (amb separació de bens, sovent pactada) i repartir l´herència entre hereus i legitimaris tengui a les Pitiüses una singularitat marcada. Unes especificitats que marquen profundament la nostra idiosincràsia, amb trets culturals que la majoria pot identificar amb facilitat.

Per tot això, el projecte mallorquí de desenvolupar i reformar «el dret civil propi» amb la idea de tendir cap a un «dret balear comú», no es pot considerar altra cosa que un atac a la línia de flotació del dret civil propi d´Eivissa i Formentera. En efecte, a les Pitiüses no podem fer altra cosa que oposar-nos amb rotunditat a aquest propòsit, perquè a les Illes no hi ha un dret civil propi, sinó diversos. I la pretensió de desenvolupar un dret balear comú no té cap base històrica ni per suposat cap suport social fora de Mallorca.

Entenc la frustració dels juristes mallorquins quan diuen que per culpa de les tensions entre Eivissa i Mallorca els drets civils propis no arriben a desenvolupar-se, com ha passat a tots els territoris que en tenen. Però ells han d´entendre que no estam parlant de desenvolupar el que ja existeix, sinó de revolucionar l´ordenament jurídic aplicable a les Pitiüses. De fet, ara es planteja la decisió de si, de cara al futur, volem que existeixi un dret balear comú o si volem que tot segueixi com fins ara. És una decisió d´una altíssima transcendència històrica, que afecta en última instància la nostra sobirania legislativa.

L´avantprojecte de Llei de Règim Patrimonial del Matrimoni, presentat recentment pel president del Consell i el conseller balear de Presidència, respon a la lògica definida per un dels juristes que l´ha elaborat. Segons ell, «són totes les illes les que es queden sense llibre propi, el que s´aplicarà no serà un dret mallorquí, sinó un dret balear comú». Més clar, l´aigua. I lament profundament que la posició del Consell Assessor de les Pitiüses, contrària inicialment a desenvolupar un dret balear comú diluint el dret propi, hagi estat derrotada.

És ver que el text presentat recull i desenvolupa les institucions pròpies d´Eivissa i Formentera com són els espòlits o l´usdefruit universal capitular. Només faltaria. Però ho fa com una mera especificitat, reduint el nostre dret civil a «disposicions aplicables a Eivissa i Formentera», una denominació que a mi em recorda el cèlebre Lapao d´Aragó. S´han esborrat de la proposta aprovada inicialment a Eivissa totes les referències als drets civils (en plural) de Balears i per suposat qualsevol referència a un Dret Civil d´Eivissa i Formentera (en majúscules).

Només ens queda esperar que els diputats elegits per Eivissa i Formentera no cometran la traïció de permetre amb els seus vots que s´aprovi aquesta llei tal i com està.