Un perfecte equip cohesionat, il·lusionat tal vegada, compenetrat en tot moment i sota qualsevol possible circumstància, finalment han fet possible una antiga, sempre desitjada voluntat, arreplegar en un sol volum tota la poesia de Villangómez. I sota l´estricta, cautelosa supervisió de l´Institut d´Estudis Eivissencs, aquest projecte des de la passada diada de sant Jordi ja és una venturosa realitat. Cal però esmentar els noms d´aquest aplicat conjunt que ha posat al dia una creació poètica d´inabastable territori: Fina Matutes, Joan Cardona, Felip Cirer, Antoni Ferrer Abárzuza, i Josep Marí. Tot un dream team a l´estil Cruyff d´aquells dies del passat. Un passat més o menys recent. O no. Qui sap. El que importa és l´arribada a les llibreries del llibre, i el detall és notable, revelador, de totes les institucions municipals i autonòmiques. Fins i tot el govern encapçalat pel president Bauçà, amb quatre canets sobrants del presupots dedicat a Fra Juníper Serra, ha mostrat la seva voluntat de col·laboració. Al cap i la fi, balears som tots. Veritat? Al marge de picabaralles, cal ara centrar l´atenció i la mirada atenta sobre el llibre. Sobre el llibre i el poeta. «Rilke i Villangómez están lligats per un semblant, o idèntic, designi; el de la recerca incessant, objecte de la més alta poesia». Són paraules de l´escriptor Antoni Marí, recolllides per Jaume Marí i Prunella al llibre ´Marià Villangòmez: una aproximació´.
