Un Govern de les Illes Balears lingüicida, catalanòfob, eivissenquèfob, formenteròfob, mallorquinòfob i menorquinòfob (au, a fomentar les varietats locals!) ha aprovat el ´Decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears´, l´atac definitiu que el PP tenia planificat en contra de l´ensenyament en català i de la normalització de la llengua pròpia d´aquesta terra. Després de la rebaixa de requisit a mèrit a la funció pública, de la desaparició de qualsevol política activa en pro del coneixement del català, de la fallida consulta als pares sobre la llengua d´aprenentatge dels seus fills, i un llarg etcètera de despropòsits contra el català, arriba la pretesa eliminació de la coneguda com a immersió lingüística.

Quedi clar, d´entrada, que la immersió lingüística exactament no existeix a les illes Balears. La normativa actual preveia un mínim de l´ensenyament en català del 50% de les matèries. Després, depenia dels centres i dels professors que aquest percentatge augmentés fins a gairebé el 100% (exceptuant les altres llengües). Si bé n´hi havia en aquesta situació, molts grups o centres a dures penes passaven del 50%. I no cal dir que la vertebració de la nostra societat passa perquè tots els alumnes abandonin l´ensenyament obligatori amb el coneixement idoni de català i castellà, aspecte essencial per a una igualtat d´oportunitats. A més, no veiem cap problema en un coneixement també idoni de la llengua anglesa. Però, és clar, sense que sigui en detriment de la llengua pròpia. I sense deixar en mans dels pares, per exemple, la tria de la llengua d´ensenyament, aspecte que correspon a les autoritats acadèmiques i científiques, com a tot país que es preciï d´una mínima modernitat.

Fins el passat divendres, el PP podia suportar aquest escenari -l´havien impulsat governs del seu color- però, es veu que ja no. Ara, la situació teòrica serà d´un repartiment al 33% entre català, castellà i anglès. És a dir, que l´ensenyament en català, llengua pròpia d´aquestes illes, es veurà reduït. El PP s´ha estimat més acomplir el seu embogit programa electoral que escoltar totes les opinions escoltables, llevat d´una. Perquè cal no oblidar que el decret compta amb l´oposició de la Mesa sectorial d´educació, els representants dels professors, la Universitat de les Illes Balears, la Federació de pares i mares i el Consell escolar de les Illes Balears, i tots els partits polítics.

Aquest decret de Bauzá i Bosch limita l´educació en català, dificultant enormement l´objectiu d´aconseguir que els escolars, a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país.Dèiem que el repartiment era teòric perquè sabem que la comunitat educativa s´oposarà a la seua implantació. De fet, ja hi ha moviments en aquest sentit. El més cabal és que es derogui el decret de llengües i que es torni a la situació en la qual el nombre d´assignatures impartides en llengua catalana no sigui mai inferior al 50% de les hores lectives. Ara bé, el que tocaria és que hi hagués un ambiciós programa d´acollida lingüística per tal de garantir la integració lingüística dels ciutadans nouvinguts i dels que no tenen la llengua catalana com a pròpia. Com ve passant des dels dos darrers anys, dels dirigents i càrrecs electes i executius del PP d´Eivissa no se´n sap res. Entomen la política dictada per Palma. Com que qui calla, atorga, aquells coneguts com a ´els nostros´ l´accepten. D´altres, no, i farem tot el possible per evitar aquest despropòsit social, científic, lingüístic i cultural. El tractament se´l mereixen els del PP, però d´un bon grapat de psicòlegs.