Així, sense embuts ni circumloquis, en Matutes junior va presentar a la premsa el seu projecte urbanístic per a la Platja d'en Bossa. Com una inversió «d'un impacte econòmic més gran que la operació de Sheldon Adelson a Madrid». En realitat, no podia ser d'altra manera. Havia de vendre un projecte de més ciment, per a una zona ja saturada de totxo i formigó, amb l'excusa de crear nous llocs de feina. Segurament, per a futurs immigrants pobres.

A hores d'ara no sabem encara quines lleis s'aplicaran a la gegantesca i, de moment, il·legal urbanització. Si seran les vigents per als ciutadans de a peu, o les que demana amb urgència el nostre conegut ´inversor´ i que ja té redactades al seu despatx. Hem de suposar que els nostres honests governants no han de permetre cap privilegi ´per ser vos qui sou´.

Perquè a Alcorcón, amb la cortina de fum de la Llei antitabac, volen tapar les contrapartides en exempcions fiscals, ajudes, expropiacions i altres privilegis que s'han de concedir a l'inversor de Las Vegas. Aquí ni tan sols això. Tot és clar i llampant. Es demana un decret llei fet a mida i, prou.

Però la ciutadania desconfia. I és que per desgràcia, l'enriquiment per medi del frau de llei no és cap novetat a les nostres Illes, ni a enlloc d'Espanya. Tota l'onada de corrupció que ha sortit ara a la llum pública, d'unes dimensions inimaginables per a la majoria de la població, s'ha produït amb la complicitat de polítics destacats, que moltes vegades han acabat per protagonitzar ells mateixos l'operació d'enriquiment il·lícit.

Personatges famosos de les Balears, s'han posat de relleu al llarg de la història pel seu afany de fer fortuna a costa de l'erari públic. Ja molt abans dels significats delinqüents de la nostra democràcia: Cañellas, Matas i Munar.

Durant el període de la Restauració, n'Antoni Maura, des del Govern de l'Estat, va impedir la construcció d'embassaments d'aigua a Madrid, per tal de no perjudicar al monopoli del seu amic, el marqués de Santillana.

Anys després, el mateix Joan March subornava als partits polítics, ja fossin de dretes o d'esquerres de Mallorca, a fi de que li deixassin dur a terme els seus ´negocis´. Tots ells, son un bon exemple de creadors de riquesa pròpia, a costa dels interessos públics.

I no cal dir que aquí, al mateix niu que els va criar, han tingut innombrables seguidors. A menor escala però amb igual malícia. Si repassam els arxius judicials i les hemeroteques més recents, hi són gairebé tots. Basta mirar, baldament sigui molt per damunt, tot el que respecta a l'adjudicació de contractes de serveis i a l'aplicació de la normativa urbanística.

Es possible que ni el PSOE ni el PP siguin capaços de treure'ns de la corrupció i la ferum que comencen a desprendre moltes institucions, però ja és una realitat la aclaparadora majoria de la població que, aquí com a tota Espanya, demana la imprescindible depuració de responsabilitats als seus autors i còmplices.

«Quand la Chine s'éveillera, tout le monde tremblera», deia Napoleó. No tenia por del exèrcit xinés, sinó de l'empenta de tanta gent.