Es nota a l´ambient, la ciutadania d´Eivissa està decebuda per la malament anomenada crisi, per les retallades i un llarg etcètera.
Però una de les coses que més em commou és la falta de confiança dels eivissencs/eques en la política. Ja són molts els comentaris que sento a dir: «no vull saber res dels polítics», «els partits... són tots iguals...», però sobre tot hi ha haver un comentari que em va motivar més a escriure aquest article: «l´esquerra d´Eivissa està adormida».
Vull expressar que en aquests moments la ciutadania ha de fer un canvi de mentalitat i hem d´anar tots a una. Justament en aquests moments és quan tohtom s´ha d´implicar decididament. Els partits hem de promoure la participació en els afers de l´illa que ens afecten a tots i a totes. És un repte bàsic per a totes les institucions democràtiques, i un eix central en la política.
Per tirar endavant ens cal una Eivissa empoderada, responsable, compromesa, la qual cosa exigeix informació, transparència i mecanismes pràctics de participació que convidin a tothom el dret de decidir, entès com el dret de totes les persones a prendre part activa en els processos de presa de decisions sobre totes les qüestions que ens afecten.
Precissament l´efervescència social ens ha de fer reflexionar sobre si no és tant la participació ciutadana la que està en crisi, sinó els mecanismes de vehiculació cap a les institucions, la vitalitat d´un sistema polític i electoral que no dóna prou joc als eivissencs i eivissenques.
Per això, hem d´apostar decididament per aprofundir en els instruments de participació democràtica, especialment aquells que impliquen una participació directa de persones.
Ens cal un punt d´inflexió i salvar la democràcia amb més democràcia, desbordant el model de democràcia representativa que reposa, pràcticament en exclusiva, sobre el pilar dels dos partits polítics majoritaris.
Ens hem d´acostar a aquelles entitats o partits que miren de defensar les particularitats de la nostra illa. Hem de recolzar els més febles, ens hem d´acostar i donar suport per tal d´encetar accions que recordin als governants que tots i totes volem un canvi, un canvi necessari.
Però aquest canvi ha d´anar impulsat per tothom, hauríem de fer el pensament de sortir de la nostra vida qüotidiana per picar portes i veure´ns les cares, compartir el que ens preocupa i començar a fer via.
La societat la fem tots i totes, la societat és un grup de dones i homes en busca d´un mateix objectiu, el benestar. Lluitem idò, sortim de les nostres closques i comencem a canviar les coses, tot depén de nosaltres. Despertem.
