Ja ha passat el primer mes del curs escolar, i com es noten els efectes de les retallades dels nostres governants, tant els genuflexes de Mallorca i Eivissa, com els de Madrid! Els docents de Secundària tenim més càrrega laboral (com tots els funcionaris), més feina, menys temps per preparar classes, activitats, fer correccions, atendre adequadament alumnes i pares, més alumnes, etc. Tot això, gràcies a uns governants que odien els docents, desconfien d´ells per sistema i els posen totes les traves possibles. Una societat moderna es caracteritza per mimar l´ensenyament públic, dotar-lo convenientment i esperonar els seus treballadors públics. Aquí, no. S´hi sumen les animalades que ens estan imposant respecte les baixes temporals (o IT). Ara resulta que, per posar-te malalt, no greu, i faltar a treballar menys de tres dies, et descompten el sou de cada dia, si no s´aporta una baixa mèdica. En aquest cas, es cobraria un...50%! A més, hi ha un greu perjudici per a baixes inferiors al mes, per a embarassades. Els sindicats han exigit del Govern una rectificació, però hi han fet oïdes sordes. El sinistre conseller balear d´educació està aconseguint alguns dels seus objectius. Alguns alertàrem el curs passat que un dels seus anhels era que els millors alumnes de l´ensenyament secundari públic abandonassin els instituts i anassin a matricular-se als centres concertats o privats. En el cas del meu centre, de moment, bingo! Una de les millors alumnes que he tengut mai, d´excel·lents, acabarà el batxillerat a un concertat perquè té por de no poder rendir de la mateixa manera que ho ha vengut fent, perquè a 2n de Batxillerat, hi ha un únic grup de 42 alumnes! A un altre, 32. Ja es poden imaginar com de grat és fer-hi classes, correccions, etc. A part, un alumne prometedor d´ESO també ha deixat el meu centre per anar a un privat. I em consta que això està passant a altres centres. Si en alguns les ràtios no s´han disparat encara més, ha sét, en part, per l´esforç dels equips educatius en buscar recursos sota les pedres i poder habilitar més grups, com és el cas del meu centre.
Els docents de Secundària trobam a faltar moltes coses. Molts dels nostres companys s´han anat a l´atur, i estan preocupats perquè les expectatives de tornar a treballar són ben negres; som menys per fer guàrdies; els ànims no estan per festes; molts companys han d´impartir docència d´especialitats que no han estudiat; han desaparegut la majoria de programes d´atenció a la diversitat, aquells que permeten que els alumnes amb dificultats puguin tenir les mateixes oportunitats; ja no hi ha grups d´educació compensatòria; no es fan reforços per les tardes; la posició central que hauria de tenir el català és discutida a infantil i primària en ares d´una mala entesa llibertat, mentre es mareja els directius per fer complir la normativa. A sobre, el Govern espanyol ens pretén endossar una temptativa recentralitzadora en forma d´una revisió de la Llei Orgànica de l´Educació (LOE), la Lomce. Saltant-se pel folre el fet que les Illes Balears tenim traspassades les competències en ensenyament, vol el ministre Wert que Madrid passi a decidir el 65% del currículum, que els docents puguem canviar de centre i d´especialitat segons les conveniències (de qui?), beneficiar els centres que segreguen l´alumnat en funció del sexe, etc. I, per ajudar a millorar el poder adquisitiu dels funcionaris, els pressupostos de 2013 contemplen una nova congelació dels nostres salaris. Gràcies per no aplicar-nos una rebaixa com els darrers anys! Les coses no pinten gens bé per a l´ensenyament públic, els alumnes i les seues famílies, els docents, equips directius i altres treballadors públics, però haurem de seguir reivindicant els nostres drets arrabassats, unes condicions dignes en tots els sentits i un futur millor.
