Homofòbia: aversió obsessiva contra homes o dones homosexuals, tot i que també inclou la resta de persones que integren la diversitat sexual, com és el cas de les persones bisexuals o transsexuals.

Els últims anys estem vivint una aparent bonança a favor dels homosexuals, sobre tot als països occidentals. Ja comptam al nostre favor amb la Llei de matrimonis de parelles del mateix sexe (2005) i la Llei d'Identitat de gènere (2007). Això i altres valuoses accions de moltes associacions i federacions LGTB arreu de l'Estat fan possible que el 10% de la població pugui desenvolupar-se amb més normalitat que fa dècades.

Però no podem oblidar que encara es continuen produint situacions irrespectuoses d'ostracisme i marginació escolar cap a les persones LGTB del tot irracionals. Encara estam envoltats d'un sector recalcitrant homòfob dins la nostra societat ortodoxa i ben pensada. A una illa com Eivissa encara aquest panorama queda més accentuat que no pas en una gran ciutat.

Tenim a l´abast dades d'associacions i col·lectius com Cogam, Safor i Gehitu, les quals em resulten del tot preocupants: un 57% dels adolescents ha patit a les aules algun tipus de violència per la seva condició LGTB, els adolescents gais pateixen un assetjament escolar superior al de les seves companyes lesbianes, Un 18% dels companys de l'institut mantenen una actitud negativa envers els gais i lesbianes, el 68% del professorat desconeix l'assetjament al qual estan sotmesos els alumnes LGTB, un 22% d'adolescents homosexuals ha patit homofòbia per part de la seva família i els casos de suïcidis en adolescents LGTB resulten ser significativament superiors als dels adolescents heterosexuals.

Els que ja hem passat la nostra infància i adolescència pensam, potser, que aquesta etapa de bullying a les escoles i instituts ja ha passat, però no som conscients que les noves generacions continuen patint homofòbia.

Aquells no tolerants no tenen edat, ni classe social, un/a homòfob/a pot anar des d'una persona gran d'un catolicisme ultraconservador, imbuït en obscurantismes irracionals, a joves educats dins de famílies homòfobes que, conseqüentment han contaminat dels mateixos prejudicis que pateixen els seus pares i estan causant un dolor sàdic al nostre col·lectiu.

Tot això fa que a un adolescent, especialment a Eivissa, li resulti molt més difícil decidir-se a sortir de l'armari que no pas a un/a jove d'una gran ciutat.

Segons el psicòleg Manuel Ángel Soriano, «hi ha dues maneres de sortir de l'armari: una sortida íntima i existencial, la qual suposa el reconèixer-se a sí mateix la seva pròpia identitat afectivo-sexual, i una segona sortida cap al món exterior a escala familiar, escolar i social. Ara bé, si les dues sortides són necessàries per a tota persona LGTB, és molt més important el reconeixement i acceptació d'un/a tal i com és, ja que li resultarà vital per a enfortir la seva autoestima, en valorar-se sense falsos prejudicis. A partir d'aquest moment un/a serà capaç de desenvolupar uns mecanismes de supervivència i defensa per saber-se manejar i funcionar millor sense córrer massa riscos. Està clar que la sortida de l'armari cap a la resta requereix cert nivell d'intrepidesa i confiança en un/a mateix/a».

Que ningú aguanti més l´homofòbia si l'està patint, que demani ajuda, segur que hi ha una persona amb qui parlar i sentir-se millor. Buscar el seu propi camí per tal de viure una vida més plena. A Eivissa no tenim cap teixit associatiu LGTB, no rebem suport directe de cap organisme públic, És bàsic per això que si algú/na n'està patint, o té cap dubte, o necessita algú amb qui parlar, orientació, tenim la sort de comptar de moment amb un número (365 dies/any), el 900 601 601. Avui tots hem de ser conscients que l'homofòbia existeix i que entre tots hem de lluitar perquè aquesta vagi desapareixent.