Escolto Sinatra

Mentre escolto Sinatra, ´Autum in New York´, penso que demà dimarts és la diada grossa i enorme de Sant Valentí, festa, diuen, dels enamorats. Probablement, si Al Capone fos viu –però és mort i ben mort– ho celebraria de forma espectacular i efectiva. Convé recordar que segons la història i la llegenda fou un 14 febrer quan el mític personatge del segle passat, corrien els anys vint, encarregà als seus homes de confiança que executassin, a un fred i desolador garatge de Xicago, a tota una colla de gàngsters que simplement li feien la competència al negoci de l´alcohol i altres meravelles. Així actuava la gent en aquells dies de sang i disbauxa. Billy Wilder, com vostès molt bé recordaran, ho contà a ´Con faldas a lo loco´, amb la companyia de Marilyn Monroe. Avui per avui, a l'hora de fer negocis, pel que sembla la cosa no ha canviat gens. Fou però  aprofitant l'avinentesa que El Corte Inglés decretà que Sant Valentí i per a sempre fos la diada dels enamorats? És probable. La gent, amb tal de vendre és capaç de qualsevol cosa. La maquinària del negoci, de l'oferta i la demanda, ha d´estar sempre ben greixada.

Però, seriosament, hem de recordar Sant Valentí i retre homenatge necessari als enamorats, a la gent que viu amb calor i intensitat els forts dies de l´amor. De l´amor que de sobte arriba i de sobte se´n va. I a l´entremig passions desencadenades fins més enllà de més enllà. Demà és Sant Valentí i Sandra avui horabaixa se´n va a Bombai.