Spanair

Spanair ens fa la guitza, talla els vols –tal vegada por a volar?– per tot el territori anomenat nacional, aparca els seus aparells i obre un panorama ple d'incògnites, encara que la paraula incògnita no deixa de ser una manera com un altra per definir la situació greu i perillosa. Perquè la incògnita és fàcil d'esbrinar tot just ara mateix; gent a l'atur, una empresa –mala empresa sense dubte– que se´n va a la merda, ciutats que ens queden sense l'imprescindible. Moltes coses a la junta, massa roba per rentar i neta que la volen, com diria la inoblidable Montserrat Roig. Crítica estava la situació en general, ara empitjora i la Cospedal amb mantellina espanyola i des de Toledo no dubta en afirmar que tota, però tota la culpa, la té el tripartit català. I el Real Madrid a set punts per l'ineficaç feina política/econòmica de Montilla i altres companys de viatge. Hipocresia, cinisme i covardia a l'hora de analitzar la realitat. El PP és així i la cosa no té remei. O sí. Una pèssima gestió, almenys això és el que sembla a primera vista, empresarial privada, és clar, ha produït el gran fracàs responsabilitzat per una colla d'homes de negocis incompetents i mediocres a l'hora de fer quadrar uns números que, finalment, no quadren. Mentre, aquí, a casa nostra també reben la factura. I de valent. Prop de mig centenar de treballadors que així podran emular el film ´Los lunes al sol´. Al dur sol de l´atur exceptuant que Déu Nostro Senyor baixi del cel i Spanair torni a aixecar l'ala. Però em temo que no.