Que no ens retallin la il·lusió

En arribar aquests dies de calor i humitat, el poble d´Eivissa celebra, com la resta de col·lectius del món, la seua particular festa que commemora la seua celebració: el 8 d´agost del 1235. És clar que, des d´aquella data, la societat eivissenca ha canviat moltíssim a nivell social, econòmic, cultural, lingüístic, d´oci, etc. El que no ha canviat és el fet que segueixen existint persones amb voluntat de projectar-se al món com a eivissencs o eivissenques, amb tota la connotació que això comporta, incloses les diferències d´òptiques respecte del que significa avui pertànyer a aquest poble. Molts, pensam, i defensam, que formam part d´un poble amb una llengua i cultura ancestrals, que té moltíssims lligams amb la resta de les Balears i dels Països Catalans, que som un peça clara d´Europa i la Unió Europea, que anhelam la plena sobirania algun dia (pacíficament i democràtica) i que, el més important, tenim les nostres necessitats específiques i, també, fórmules diverses per sortir-nos-en.

Parlant de receptaris, aquests s´aprimen i ens adrecen cap a, pareix, una única sortida: aprimar l´Estat del benestar, estalviar en tot allò que signifiquin serveis socials, sanitaris o educatius, congelar sous públics, posar en dubte la utilitat de l´Administració pública, etc. Aquest és el model que més es ve aplicant en algunes democràcies europees i que ens arriba de la mà dels flamants i aclaparadors nous governs insulars i locals del PP. A més, aquesta visió duu aparellada, aquí, rebaixar la protecció del territori i, com hem vist actualment, incidir cada vegada més en els aspectes més incòmodes i nocius del nostre model, o monocultiu, turístic: disbauxa, remors i molts de guanys per a alguns empresaris. Per aquestes illes, a més, hi ha una autèntica obsessió dels nous (no tant nous) governants: arraconar la presència de la nostra llengua, la catalana, als àmbits més privats possibles, negant la responsabilitat estatuària, i moral, que té tot govern de difondre i fer servir la llengua del país governat. I, si això s´acaba completant, oblidau-vos d´aquest poble, i ja podeu anar pensant en un altre de nou, i diferent.

Des de l´Entesa Nacionalista i Ecologista d´Eivissa (ENE), apostam per fórmules socials, ambientals i territorials, i conjuntament. En un dia tant assenyalat com el d´avui renovam el nostre compromís en unes polítiques integradores de tots els col·lectius per orígens o economia, en un territori protegit i gestionat amb orgull, amb una economia que cerqui alternatives turístiques a l´actual monocultiu del sol i platja i alternatives al propi turisme, per unes administracions properes a la ciutadania i receptores dels seus plantejaments, per una societat basada en l´ensenyament i la cultura, per una llengua que serveixi de pal de paller d´aquesta societat tant heterogènia que vivim, per uns serveis públics a l´alçada de les altes rendes econòmiques que generam, per una Eivissa i unes Balears que puguin gaudir de la seua sobirania en el marc d´una UE més basada en els pobles. El novembre tendrem una nova oportunitat per mirar de canviar les relacions amb aquest Estat espanyol que tant ens menysté i que tant ens oprimeix en forma d´autèntic espoli fiscal.

Ja sabem que les passades eleccions ens deixaren en un espai discret, però les bones idees que plantejam les seguirem defensant (com venim fent des de juny, i puc dir ben tranquil, que amb moltíssima més intensitat que molts altres) i, a més, esperam que calin entre els governs d´Eivissa i les Balears. Perquè les idees no són patrimoni nostre i perquè no volem que ens retallin la il·lusió per Eivissa.