El poeta veu bellumes?

Del poeta, en plena operació d´èxtasi –bé, ja sabeu, l'èxtasi poètic– tal vegada podríem afimar que observa el paisatge i, de sobte, veu bellumes. Ho podríem dir amb rotunditat? No.Valgue´m Déu meu, que en matèria de poetes, mai és sap. I si es tracta d´un poeta, provisionalment, de Portmany, encara menys. Cal no oblidar que la seva literatura –sense dubte de qualitat excel·lent– no és fàcil ni, lògicament, és a l´abast de tothom i això, ho dic amb tota sinceritat, em preocupa una mica. Per aquest camí, al poeta un xic esotèric cap institució pitiusa li lliurará mencions d´honor de Sant Jordi i altres regals d´encanteri i miratges, encara que aquesta és una altra història i com diria l´Honorable Pujol, avui això no toca. I si no toca, no tocarem. Però anem a pams i deixem córrer per més endavant elucubracions i cabòries de l´estiu. Ara el poeta Bartomeu Ribes treu al carrer un nou llibre de creació. ´Bellumes´ és el nom i Toni Cardona de Can Sifre el seu editor i a la col·lecció l´Argentera, una col·leció que de mica en mica arriba a un cim de prestigi i expectacions ara no precisament valencianes. Bartomeu Ribes, fidel a una norma, a un estil –normes i estils que quan li dona la gana les romp i continúa impassible el seu camí– ens aporta al llarg del llibre uns versos d´esplendor i magnetisme. Res humà li és aliè, la qual cosa el transporta –i ens transporta– a un univers de passió, d´amors, de pensaments perfilats dintre d´una manera de veure i sentir les emocions entre la nota concreta i el giravolt més abstracte, possible i probable. Bartomeu Ribes és així. I la rosa ni tocar-la...