De mica en mica però, de tota manera, a una rigurosa velocitat de creuer, –pensem que el seu primer llibre, ´Los mares de la cereza´ és datat fa només vuit anys– la feina creativa de la poetessa catalana, llarg temps arrelada a l´illa, Helena Junyent. Obra ja de consideració i de notable atractiu que tot just ara mateix es transforma en la seva darrera aportació al camp de poesia. 'Cuéntame entre las cerezas', editada enguany i ara ja disponible al mercat poètic. Un mercat, un món, obviament, difícil i de tensió, allunyat, per motius fàcils d´entendre, dels best-sellers i altres efectes espectaculars, factor res a veure amb la poesia quotidiana i de cada dia. I de la cosa, del que és quotidià, en funció sempre d´un llenguatge particular, ens parla una dona que s´ha pres molt seriosament això que hem denominat món poètic fins el punt que aquest que ara es comenta fa el número 7 de la seva producció. Això vol dir que la dona, ara que sembla que ha deixat de banda l´univers de la pintura i del disseny gràfic, treballa amb força i clara voluntat de creació i distribució posterior de la seva obra. Helena Junyent no és aliena a tot allò que és més humà i més proper a les relacions que parlen de sentiments, d´ànimes a flor de pell, de cors que en l´evocació del clàssic americà és un caçador solitari.»De ahí –es diu en la contraportada del llibre– que lo imperativo del título, ´Cuéntame entre las cerezas´, responda a la demanda de esa/otra oportunidad que nos brinda las pérdidas, cuando reunidas en el frutal de la memoria optan por volver al país de la niñez...».