Anna Akhmàtova

A través d´unes mans –bones mans amigues– arriba a la meva casa una poetessa fins fa dos dies desconeguda. Desconeixement que poquet a poquet deixarà de ser-ho una vegada que, endinsat a les pàgines del llibre, un nou horitzó poètic s´obrirà pas. L´experiència, ara per ara, és prou satisfactòria, i la cosa aquí, en aquest punt, no s´atura. Parlaria en tot cas d´Anna Akhmàtova (1889/1966), figura fonamental, clau fins i tot, no només dins la creació poètica russa del passat segle, sinó de tot el Continent. Una veu forta i de prestigi ara al nostre abast i, per vegada primera, en català. El llibre tracta de la seva poesia completa en traducció directament del rus feta pel poeta Jaume Creus i editada per Edicions 1884. Poesia pura, clara, directa, que impregna al moment l´esperit vocacional del lector a mida que es capbussa a l´interior de tan noble llibre. L´autora que, malgrat tot no va voler abandonar la seva Rússia natal, mantingué diferències més que notables amb les autoritats polítiques d´aquells anys de revolta i revolució –temps de plenitud stalinista–, que ompliren durant dècades el paisatge rus. «Sigui com sigui –escriu al pròleg Jaume Creus–, Anna Akhmàtova és una poeta que necessitava poder ser llegida a bastament en català i no només en reduïdes antologies. Ella és figura cabdal...». Cabdal i total. Des de l´intimisme poètic treballat a fons, amb tenacitat i esforç fins la dotació d´un realisme aproximatiu que puny i toca l´interior del cor de la persona que s´acosta –s´ha d´acostar necessariament– a la poesia de l´Akhmàtova.