Esquerra, sobirania, desenvolupament sostenible

L´actual crisi econòmica en la que ens trobem immersos no està afectant tothom per igual. Determinats sectors econòmics (les principals entitats bancàries, per exemple) continuen tenint grans beneficis mentre la majoria dels ciutadans veiem com es van encongint les nostres butxaques. Curiosament es vol fer pagar la crisi econòmica als qui no en tenim cap culpa. Això es vol fer a través de mesures com la retallada de despeses socials, l´abandonament de l´ensenyament públic (mentre el privat rep més diners públics que mai), l´ampliació de l´edat de la jubilació, l´augment de la càrrega fiscal per a les rendes del treball (mentre no es modifica l´escandalós tracte a les grans fortunes a través de les SICAV), la congelació del sou dels funcionaris (bé, no de tots, com ara el del primer servidor de l´Estat, que a més té una plaça obtinguda a dit de dictador, vitalícia i hereditària). No, la crisi no afecta tothom per igual. Uns pocs en sortiran més rics, i la majoria en sortirem més pobres. Però davant allò que ens diuen els apologistes del neoliberalisme econòmic, aquells que no fa molt lloaven la capacitat autoreguladora del mercat, una altra política econòmica és possible. I necessària. Una política econòmica al servei de les persones, i no a l´inrevés.
El nou sistema de finançament autonòmic no ha canviat substancialment la situació d´espoli fiscal que patim al conjunt dels Països Catalans en general i a les Illes Balears i Pitiüses en particular. Paguem molt per sobre de la mitjana estatal i rebem molt per baix. I damunt es vol fer passar aquesta descarada injustícia per solidaritat. Si a això afegim la situació de discriminació històrica que patim a Eivissa (sembla que a Mallorca ´balear´ i ´mallorquí´ són conceptes intercanviables) la nostra posició esdevé cada vegada més insostenible. No volem ser més que els altres ciutadans. Però tampoc menys. Volem que les nostres necessitats també es tinguin en compte. És una qüestió d´elemental equitat.
Amb el canvi polític esdevingut a Eivissa a les darreres eleccions hem aconseguit posar una mica de racionalitat a la política d´infraestructures i avançar en la protecció del medi. Però encara veiem com els ajuntaments governats per la dreta, la mateixa dreta depredadora que ha estat a punt de convertir la nostra illa en un parc temàtic de ciment i camps de golf, continua posant pals a les rodes als projectes que defensen una xarxa de carreteres més respectuosa amb el medi i adaptada a les nostres necessitats.
Com veiem encara resta molt per fer. Hem estat capaços d´aportar una mica d´aire fresc a les nostres institucions. Això ha estat un primer impuls. Però aquest impuls ha de continuar amb més força si volem que no s´ature. Hem d´evitar democràticament que tornen a governar la nostra illa els que històricament s´han dedicat a destrossar-la. Les idees de justícia social, defensa de l´autogovern i protecció del medi natural són uns bons vímets per teixir un projecte polític de progrés. Hem de desplegar tant el nostre discurs com la seva aplicació pràctica per aprofundir en tots aquells aspectes que configuren, i han de configurar més encara en el futur, polítiques al servei del conjunt de la societat. I hem de fer això sabent que necessitem propostes polítiques no només per ser defensades a les institucions insulars, sinó també a tots els àmbits on es prenen decisions que afecten els nostres interessos. Propostes que hem d´aconseguir que pesin a la balança política. Propostes i estructura política per defensar-les, perquè les idees no viuen sense organització. Les darreres setmanes han estat de debat a Eivissa pel Canvi. Un debat intens, apassionat, on hem compartit i contrastat idees fins i tot de manera vehement. Al cap i a la fi acció i reflexió són dos moments dialècticament necessaris en tota activitat política. Ara l´assemblea ha parlat. Ha dit que és més allò que ens uneix que allò que ens separa i sobiranament ha decidit continuar endavant més enllà d´aquesta legislatura. Les persones que treballem per construir una illa més humana, lliure i habitable farem bé en escoltar-la.