En fan la pasqua, i mai millor aplicada la frase, atès que podrien estar en seriós perill les vacances de Setmana Santa, molt més properes del que podríem pensar, que tot passa i tot vola i ja hi serem d´aquí dos dies. O tres, tant se val. Abril és a l´abast de qualsevol mà. Mentre ens arriben els dies de fervor i fe religiosa poden passar moltes coses, i cap d´elles de signe positiu, sobre el tema d´uns controladors experts i professionals, també, a l´hora de descontrolar no només l´espai aeri, que les repercusions dels seus actes arriben a tot un seguit de sectors comercials i familiars vitals per un normal desenvolupament de la nostra economia. Una economia que va, una vegada més, per camins incerts, de foscor, angúnia i una mica de por. No hi ha vacances possibles sense l´intervenció, clara i directa, d´un col·lectiu antipàtic i impopular, tècnicament molt preparat i amb oberta vocació per fer-nos a tots la guitza i emprenyar-nos més enllà del més enllà. L´antecedent més pròxim el patírem quan, a dos dies de l´arribada del Nadal, estranys moviments dels controladors a tots ens desconcertaren. Què vol aquesta gent que truca de matinada?, podríem preguntar a l´estil Maria del Mar Bonet. Amb tota seguretat no es sap al cent per cent. Augment de salari?, més mesures de seguretat?, que l´Estat pagui els cubates als controladors? o unes vacances al Carib? No hi ha resposta concreta. No em refio d´aquesta gent. Però d´AENA encara menys. Son pitjors que les diverses autoritats portuàries d´Espanya.