Helena Junyent, pintora, ara poeta també, molt coneguda per aquest humildíssim cronista, nascuda a terres de Vilafranca del Penedès, és vella coneguda aquí, a casa nostra. A casa nostra d´Eivissa i al llarg d´uns anys desenvolupà per l´illa d´aquells dies del passat una notable tasca de pintura creativa. La seva obra d´una delicada sutilesa i un pronunciament líric intens, perdurable, visità en nombroses ocasions galeries i centres d´art i de promoció pictòrica amb resonància notable. Després, deixà l´illa per traslladar-se al seu pais d´origen, Catalunya, on continuà la seva labor pictòrica. Posteriorment, al cap dels anys, amb sensualitat i persistència, i portada sense dubte per una inquietud evident, exercí el seu talent també per a la poesia. Des de 2002 fins tot just ara mateix, comparteix art gràfic, imatges i colors amb lletres i el seu vessant poétic. Ara ens arriba el darrer testimoni palpable de la seva labor literària, 'El cuerpo adivinado' (Barcelona, Ediciones Carena, 2009), tot un conjunt de poemes on l´autora aboca espiritualitat poc a poc, de mica en mica, sense pressa ni terratrèmols tan inútils com probables. Poemes sortits de l´interior profund de poetesa que vers a vers, mot a mot, construeix un món particular, privat, de reminiscències clarament personals, a fi i efecte de conduir al lector al parany d´una poesia que, bella i potent, emergeix per entre les pàgines de llibres recomenables.