En Joan-Lluís Ferrer, en el seu article ´El primer partido fantasma de Eivissa´ (DI, 10-1-10), mescla algunes anàlisis fines de com es comporta políticament la societat eivissenca amb algunes conclusions que, des del meu punt de vista, són completament equivocades. De vegades passa. Un se´n va a la cuina, amb tota una sèrie d´ingredients boníssims per cuinar un plat magnífic i acaba fent un bunyol, en el mal sentit de la paraula, perquè els combina de mala manera, o perquè no n´hi posa les quantitats adequades.
Alerta! No vull dir que a mi no em passi: he arribat a fer una paella tan dolenta que empitjorava la qualitat de cadascun dels seus ingredients. No seré, per tant, jo qui tiri la primera pedra. Però sí que m´agradaria fer algunes consideracions al respecte de la necessitat –urgent– de l´articulació d´un tercer espai polític a Eivissa.
Com he apuntat, Ferrer l´encerta plenament quan afirma, per exemple, que «cualquiera que conozca mínimamente el electorado ibicenco sabe que los votantes encuadrados como «a la izquierda del PSOE» son siempre los mismos, es decir, una proporción de papeletas que suele peermanecer básicamente fija, con pequeños altibajos, elección tras elección». També fa diana quan diu que «por muchas combinaciones y permutaciones que se hagan entre el reducido número de integrantes que tiene ExC, y se coloquen como se coloquen, siempre serán los mismos». No fa falta dir que jo no em crec en absolut que, amb unes noves sigles, «los votos de izquierdas se multiplicarán en Eivissa como por ensalmo», ja posant-se bíblic, «en una versión progresista de los panes y los peces».
El que li falla diametralment al raonament general de l´article d´en Joan-Lluís Ferrer és la consideració que només existeix un eix polític: dreta-esquerra.
Les anàlisis d´aquest article són més pròpies del segle XX que no del segle XXI. A hores d´ara, és d´allò més obvi que, arreu d´Europa (i del món), l´eix dreta-esquerra no és l´únic que funciona. Encara més: la major part dels analistes polítics del planeta Terra s´estan qüestionant en quina mesura aquest eix respon a algun tipus de contacte amb la realitat, amb els fets, o a una pura entelèquia que es va construir entre la Primera Guerra Mundial i la gloriosa caiguda del Mur de Berlín.
Malgrat les diferents referències a la meua persona, aquest article també demostra que el seu autor parla sobre les meues propostes sense llegir els articles que escric. Ni tan sols a Diario de Ibiza. La proposta de bastir un tercer espai polític a l´illa d´Eivissa es basa, precisament, en la convicció que no pot ser un espai «a l´esquerra del PSOE». La convicció que Eivissa pel Canvi ha entrat en un carreró sense sortida, en un cul de sac, es basa també en l´evidència que ExC sí que se situa, inexorablement, «a l´esquerra del PSOE».
Un tercer espai polític a Eivissa s´hauria de basar en un eix diferent, que passàs per la defensa a ultrança dels interessos d´Eivissa, de la reducció de la discriminació injusta que pateix la nostra illa i de la dignitat de la nostra societat. Per tant, dins aquest tercer espai, hi haurien de cabre, certament, persones que se situïn políticament a l´esquerra del PSOE, però també n´hi hauria d´haver que situassin a la dreta del PSOE. Certament, hi haurien de tenir un paper persones que es considerin ecologistes o socialistes, però també liberals, centristes i democristians.
L´ambició, a l´hora de formar aquest nou espai polític a Eivissa, no és tenir un parell o tres de consellers i dos o tres diputats, i poder entendre´s només amb una formació política: l´ambició és tractar de tu a tu –en representació, en pes polític i en àmbit social cobert– tant el PP com el PSOE. I això és obvi que no es podrà aconseguir només amb aquells que es troben a l´esquerra del PSOE. Ben al contrari: n´hi ha d´haver que políticament ocupin el mateix espai que el PSOE, però que pensin que Eivissa ha de ser tractada d´una altra manera; n´hi ha d´haver que estiguin a la dreta del PSOE i que pensin el mateix; n´hi ha d´haver, fins i tot, que tenguin visions ben diferents des d´un punt de vista nacional... Per res hauríem d´excloure´n, en absolut, persones amb conviccions democristianes, centristes o monàrquiques (per dir tres postures amb les que discrep), sempre i quant la defensa dels interessos d´Eivissa estigués al bell mig de la seua voluntat política i del seu compromís.
L´èxit del Bloque Nacionalista Galego va passar per reclamar dignitat i justícia per a la històricament arraconada i subsidiària Galícia. La consolidació de Coalición Canaria va passar per unir sota un mateix paraigües gent conservadora amb esquerrans convençuts, sota el lema de la defensa dels interessos de l´arxipèlag. L´esclat de Nafarroa Bai passa per unir des dels democristians del PNB fins a l´esquerra d´Aralar.
Fins i tot la victòria de Gent per Formentera a l´ajuntament/consell de la Pitiüsa sud no s´entendria sense la possibilitat que un 25% dels seus votants votassin al mateix temps AIPF al Parlament de les Illes Balears. Sense aquest 25% de gent que ara vota PP (i un percentatge igual de gent que vota socialista) que es pugui decantar per Gent per Eivissa, aquest tercer espai no serà viable.
Amb aquest punt de convergència, pot esdevenir un èxit esclatant.
