L´èxit d´Eivissa pel Canvi

Diumenge passat, l´editorial d´aquest diari valorava la situació present d´Eivissa pel Canvi i les causes del que, segons l´autor, és el fracàs de la formació política progressista sorgida de l´activisme antiautopista abans de les anteriors eleccions. La reflexió, encertada en moltes de les consideracions que fa sobre ExC, té no obstant un fil argumental i una conclusió que és molt discutible i amb la qual no hi estic d´acord. El suposat fracàs només es donaria si hagués existit un objectiu inicial clar que no s´hagi pogut aconseguit.
A l´any 2006, quan va néixer Eivissa pel Canvi, l´illa es trobava en una situació d´emergència democràtica, territorial, econòmica, cultural i social (segons començava el manifest fundacional) i només un any més tard va ser l´instrument polític determinant del canvi que es va produir a les principals institucions d´aquestes illes i al municipi de Sant Josep. Des d´aquest punt de vista, la creació d´ExC va ser un encert i un èxit rotund, i passarà a la història pel paper positiu que va jugar en la superació d´aquella situació dramàtica. Els governs progressistes d´Eivissa i Mallorca d´aquesta legislatura no haguessin estat possibles sense ExC. Això ja no es pot esborrar.
Per relativitzar la magnitud de l´èxit polític assolit l´any 2007 sovent es fa referència al fet que la coalició PSOE+ ExC va guanyar les eleccions insulars per només 37 vots, ignorant que 4 anys abans el PP havia vençut per devers 5.000 vots de diferència. La remuntada és, doncs, de dimensions històriques. Això, amb el PSOE mig dissolt per la traïció del seu secretari general i la descomposició de la seua principal agrupació municipal, només s´explica pel pes decisiu de la mobilització electoral que varen liderar (quantitativament i qualitativament) els membres i simpatitzants d´Eivissa pel Canvi.
ExC va aportar, a més, candidats que s´han integrat lleialment a les tasques de govern i que estan en condicions de garantir l´estabilitat de les institucions fins a final de la legislatura. Una altra cosa és que aquesta estabilitat institucional s´hagi fet, a les principals institucions (amb la notable excepció de Sant Josep), a costa de rompre els llaços de confiança majoritària amb les bases, que és el que estructura totes les formacions polítiques democràtiques. Pa per avui i fam per demà, en certa manera, perquè totes les incògnites es traslladen a les properes eleccions.
És possible que Eivissa pel Canvi no s´hagi consolidat com una opció política de futur, però aquest no va ser mai un objectiu fundacional compartit per tothom. Només cal fixar-se en el propi nom de la plataforma electoral per constatar-ho. És cert que una vegada assolit l´objectiu inicial s´intentà convertir ExC en una formació política dotada d´organització estable. Aquest objectiu secundari, i no el que a tots els efectes constitueix la raó de ser d´Eivissa pel Canvi, és el que a dia d´avui està en qüestió. I probablement, el fet d´haver assolit el poder abans de tenir una aquesta estructura interna estable és la principal causa que aquesta sigui ara difícil de consolidar.
És una obvietat que els lideratges institucionals de la coalició PSOE+ExC, havent mantingut una cohesió interna remarcable, han estat incapaços de mantenir unida (almenys al Consell i a l´Ajuntament de Vila) la coalició sòcioelectoral que la portà a guanyar les eleccions.
Des del meu punt de vista, no han dedicat els esforços necessaris a consolidar la coalició, que orgànicament i socialment era molt fràgil. I ara ja és massa tard! És, amb tot, un fracàs relatiu perquè des del primer dia ja hi havia prou elements per dubtar que fos possible mantenir unida aquesta coalició des del govern.
En tot cas, si es vol evitar el possible fracàs electoral que vaticinen algunes enquestes, analitzar bé les claus d´aquell èxit tan indiscutible com llunyà (i el per què pot ser que hagi esdevingut irrepetible amb la mateixa fórmula) és segurament molt més important que buscar els culpables de la situació.