El ´Supermercat de l´Art´ que sempre se´n va, sempre torna. I torna al millor de tots els escenaris possibles, a la societat cultural Ebusus, on el més selecte de la nostra dreta local s´aplega quotidianament al voltant d´unes vides sempre particulars. O privades.
Però al marge d´aquesta qüestió sempre minimal, marginal, la realitat cultural ens porta una vegada més, quan les llums dels Nadal intueixen la seva propera presència ´súper´, adaptació personal –i no sé si intransferible– de Carles Fabregat, ara recuperat d´un petit ensurt.
Per la seva qualitat més que notable, aquesta mostra tan singular com curiosa, em sembla una de les millors del llarg cicle iniciat a princips dels noranta a altres llocs, d´on en alguns casos ja ha desaparegut per la força dels esdeveniments.
El ´súper´, passada l´etapa de consolidació entre nosaltres, agafa cada any que passa renovada volada, centra l´atenció i capta seguidors en constant augment, gent interessada en el món de l´art i de la creació que ara té oberta oportunitat d´adquirir, a preus sempre a l´abast de quasi tothom, obra original.
La varietat i la pluralitat de temes, formes, estils i maneres d´entendre la creació pictòrica és una de les seves característiques esencials. Característiques que a l´edició present tornen a configurar un espectacle viu i de color intens a l´interior de les carpetes dels diferents artistes i creadors.
