Diumenge 22 de novembre, en unes jornades a Palma, Sjudur Skaale, diputat independentista de les illes Fer Oer, va intentar explicar-nos les dificultats per les quals passen els independentistes feroesos davant les estratègies de l´unionisme danès. Skaale considera que la independència de les Fer Oer resulta molt difícil, perquè els danesos els ho posen extraordinàriament fàcil.
Vegem-ne uns quants exemples. Per començar, observem el tractament fiscal de les Fer Oer des del govern de Dinamarca. La balança fiscal amb l´Estat és actualment –i ha estat històricament– del tot favorable a les Fer Oer. Els feroesos reben una notable suma de diners procedents de Dinamarca, moltíssims més del que ells paguen al regne danès en forma d´impostos. Els independentistes han hagut d´usar l´estratègia de preconitzar que val més la dignitat que no els diners de Dinamarca. «Us vendreu pels diners danesos?» «Què preferiu? Diners danesos o dignitat?», han de preguntar els independentistes. I, certament, molts ciutadans de les Fer Oer s´ho pensen, i una majoria opten, per convicció o per interès, pels diners danesos.
Vist l´àmbit fiscal, passem al simbòlic. Dinamarca accepta, per exemple, que la importantíssima flota pesquera de les Fer Oer (que no han signat el Protocol de Kyoto, per molt que ho hagi fet Dinamarca, perquè gasten més de catorze litres de combustible per habitant i dia, pescant naturalment) vagi exclusivament amb bandera feroesa. «No hi ha cap bandera danesa a cap edifici ni a cap embarcació de les Fer Oer», constata, com si fos la cosa més natural del món, el diputat Sjudur Skaale. Vegem, doncs, que Dinamarca permet, en qüestió de simbologia, que els habitants de les Fer Oer, i el govern local, facin allò que trobin més adient.
Quant a la projecció internacional de Dinamarca i a la seua ubicació dins el món, les Fer Oer també hi fan allò que troben, compartint-la o no. Per exemple, quan Dinamarca va entrar a la Comunitat Econòmica Europea, les Fer Oer decidiren no integrar-s´hi, de manera que avui Dinamarca és membre de ple dret de la Unió Europea, però les illes Fer Oer no en formen part. Per què? Senzillament perquè al potent sector pesquer de les Fer Oer no li va convenir formar part de la UE.
Pel que fa a la legislació danesa, qualsevol llei que aprovi el Parlament de Dinamarca, per ser efectiva a les Fer Oer ha de ser aprovada pel Parlament autònom de les illes. De manera que hi ha un munt de lleis que tenen vigència a Dinamarca però no a les Fer Oer perquè el parlament de les illes les ha rebutjades.
En aquest context, els quatre partits independentistes que hi ha a les illes Fer Oer ho tenen complicat. De vegades guanyen per majoria absoluta les eleccions, però els referèndums els perden. La gent vota independentista, però realment no vol la independència, perquè Dinamarca els ho posa massa fàcil. I, sobretot, perquè pertànyer a Dinamarca els suposa tot un seguit d´avantatges, almenys aparentment, que no tendrien si fossin fora de l´esmentat regne.
Per a Sjudur Skaale, es tracta d´una estratègia intel.ligent per part de Dinamarca: facilitar les coses a canvi de mantenir la sobirania sobre les Fer Oer. Allò que no fóra de cap de les maneres acceptable seria que les Fer Oer cedissin la seua sobirania, i a més haguessin de patir contrapartides no volgudes per part de Dinamarca. L´unionisme danès, com el del Canadà en relació al Quebec, és intel.ligent. Manté la capacitat de decisió a les Fer Oer, però se´n guarda la sobirania. I els feroesos hi troben un munt d´avantatges. De tota manera, com va dir, en el mateix acte, Arnold Cassola, dels ecologistes de Malta, per molt bé que et tracti un Estat aliè sempre és millor tenir estat propi. El pes de Malta dins la UE és infinitament major que el que hi tendrien les Fer Oer si hi entrassin com a part de Dinamarca. Perquè Malta hi ha entrat com a Estat independent, sense intermediaris. Es tracta, doncs, per als independentistes feroesos, de convèncer la seua gent que és bo optar per la independència, encara que suposi tota una sèrie de desavantatges i cap avantatge immediatament constatable. Si a Malta, on ho han experimentat, ho diuen, deuen tenir raó?
