El president de Gent per Formentera (GxF), Jaume Portas, em retreia ahir en aquesta mateixa tribuna les crítiques que vaig dedicar a l´actuació dels representants del Consell formenterer durant la recent visita dels inspectors de la Unesco. La seua rèplica m´atribuïa d´entrada afirmacions que no vaig fer, perquè en el meu article mai vaig qualificar «als representants democràtics d´una institució» de deslleials, incoherents, arrogants, hostils i insolidaris. Procuro no ferir les persones. Vaig escriure, això sí, i ho mantenc, que «la seua actuació» en aquest cas va ser «extemporània, deslleial i incoherent», que «les seues declaracions» foren hostils i insolidàries i que «la institució» actuà amb un desmesurat afany de protagonisme i grans dosis d´arrogància. No vaig desqualificar «als representants democràtics d´una institució» sinó els seus actes, que en democràcia són susceptibles de crítica, fins i tot virulenta si cal.
Però més que els errors o els equivocats judicis d´intencions del president de GxF, em preocupa la manipulació que fa de fets i documents relacionats amb la declaració de Patrimoni Mundial de la Unesco. És un mal símptoma. Els arguments que cita el senyor Jaume Portas, construïts a base de cites parcials, confusió de documents i al·lusions fora de context, són certament fràgils. Vegem-ho:
1) Si la resolució del Comitè del Patrimoni Mundial que va aprovar la inscripció d´´Eivissa, Biodiversitat i Cultura´ a la Llista del Patrimoni Mundial fos tan inequívoca en relació a Formentera com diu el president de GxF, no hauria tengut cap necessitat de recórrrer a documents preliminars o col·laterals per defensar la seva posició. Cita per exemple el paràgraf descriptiu inicial (´Summary of Natural Values´) de l´avaluació tècnica prèvia sobre la candidatura que va redactar la UICN, entitat consultiva de la Unesco en matèria de patrimoni natural. La mateixa avaluació tècnica que recomanava incloure l´arxipèlag de Cabrera com una part més dels bens d´´Eivissa, Biodiversitat i Cultura´, amb la finalitat de «formar un lloc (site) agrupat que representàs gairebé tot l´espectre dels ecosistemes de la Mediterrània occidental». No crec que ningú discuteixi que l´arxipèlag de Cabrera no forma part de la declaració d´Eivissa, malgrat tot el que pugui dir l´avaluació de la UICN.
2) El que la UICN anomenava a la seva avaluació tècnica com a «component terrestre» del lloc va quedar expressament exclòs de la resolució definitiva del Comitè del Patrimoni Mundial de 1999. En aquell moment em va semblar malament aquesta decisió i avui encara m´ho segueix semblant, però aquesta i no altra és la realitat dels fets. El «component terrestre» al qual s´aferra ara GxF va quedar fora de la declaració perquè suposava incloure en ella tota la zona de ses Salines, la protecció integral i definitiva de la qual aleshores encara no s´havia decidit i no hi havia consens polític per donar aquesta passa. Precisament per això, el paràgraf de la resolució definitiva del Comitè del Patrimoni Mundial que mencionava ahir el senyor Portas al·ludeix només a la part marina («marine component») i precisament per això mateix el president de GxF no té més remei que fer referència a l´avaluació de la UICN per a justificar unes determinades declaracions de la consellera de Medi Ambient que no estan de cap manera recolzades per la resolució final de la Unesco.
3) El propi director del Comité del Patrimoni Mundial de la Unesco ha deixat ben clar, oficialment i per escrit, enguany mateix, que «no està en condicions d´expedir un certificat [sobre els bens naturals inclosos a la declaració] que porti el nom de Formentera». Tal vegada el president de GxF no ho sabia, però estic convençut que els responsables del Consell de Formentera ho saben perfectament.
4) Per poder obrir a Internet el document amb tota la paperassa de la candidatura pitiüsa, que es troba a la web del Centre de Patrimoni Mundial, és indispensable prémer abans un enllaç que és també una nota aclaridora. Diu: «Els documents que estau a punt de consultar foren preparats per l´Estat Part interessat en l´objectiu d´inscriure una propietat a la Llista del Patrimoni Mundial. La informació continguda i les opinions expressades no són necessariament les de la Unesco i no comprometen a l´Organització. El material cartogràfic presentat no implica l´expressió de cap opinió per part de l´Unesco sobre la condició jurídica de països, territoris, ciutats o zones, o de les seves autoritats, ni respecte de la delimitació de les seves fronteres o límits».
5)Per cert: a la recerca d´elements amb els quals rebatre les meues crítiques, segur que GxF haurà pogut trobar les instruccions del Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco sobre com han de tramitar-se les peticions per a ampliar els límits de les zones protegides o la denominació dels bens (´Operational Guidelines for the Implementation of the World Heritage Convention´, http://whc. unesco.org/archive/opguide08-en.pdf). Si el Consell de Formentera s´hagués adaptat a aquest procediment establert, tot hagués estat més fàcil i menys polèmic.
6) La voluntat del Consell de Formentera d´intervenir en la gestió dels bens Patrimoni de la Humanitat de les Pitiüses és encomiable i té tot el meu suport, perfectament compatible amb el meu rebuig a la forma en què fins ara havia intentat aconseguir-ho. He defensat des del primer moment que Formentera i Sant Josep haurien d´estar en el Consorci del Patrimoni de la Humanitat i crec que tots dos municipis poden beneficiar-se també de la protecció de la Unesco. Però, des del meu punt de vista, el president de GxF fa un plantejament polític victimista i incorrecte de la situació quan diu que Formentera reclama la gestió sobre el seu propi patrimoni natural «en el mateix pla d´igualtat i sobirania que el Consell d´Eivissa té sobre els bens naturals d´Eivissa», perquè en realitat Formentera té exactament les mateixes competències que Eivissa sobre el bé natural del Patrimoni de la Humanitat: cap ni una. El Consell d´Eivissa és competent només sobre els bens ´culturals´ protegits per la Unesco (Formentera no en té), perquè entren dins les seues competències autonòmiques en matèria de patrimoni històric-artístic. Ara bé, ni la posidònia forma part del patrimoni històric-artístic ni la jurisdicció del Consell eivissenc arriba tampoc fins els fons marins. Aquesta reflexió que vaig fer sobre Formentera i els bens naturals protegits a l´article que tant ha molestat a GxF val exactament igual per al Consell d´Eivissa. No hi ha cap discriminació.
7) Ningú no qüestiona el dret del Consell de Formentera a dirigir-se amb veu pròpia a qualsevol organisme quan, on i com cregui adient, però aquesta llibertat no és cap garantia d´encert. Es pot ser orgullosament lliure i sobirà i al mateix temps comportar-se de manera inoportuna, irresponsable o deslleial i ficar estrepitosament la pota. Les grans proclames en les que tots estam d´acord no converteixen els governants de Formentera en millors gestors.
8) Criticar una gestió no és menyspreuar l´autogovern de Formentera, com pretèn fer creure el senyor Portas. N´hi ha prou d´anar a l´hemeroteca per veure que aquesta acusació, dirigida a Diario de Ibiza o a mi mateix, té molt poc recorregut. La causa de l´autonomia de Formentera, de la seua lluita contra oblits i marginacions seculars ens ha tengut sempre al seu costat, com hauria de sebre el president de GxF. Però atacar una gestió política o els mètodes que fan servir els seus càrrecs públics no és menyspreuar el seu autogovern. Tenir autonomia i exercir-la no garanteix que es governi encertadament. Suposa, això sí, tenir el dret d´equivocar-se i ser els únics responsables dels propis errors.
.jpg)
