Eivissa (tal vegada Formentera sigui una altra història) sembla que està i va de rebaixes. A baix cost l´illa diuen que passa per un difícil, delicat procès de decadència. Extermini total? Bé, no diria tant, que les aigues encara no han arribat al riu i tota superació sempre és possible.
Mentre això passa, com si d´unes rebaixes de gener anticipades es tractès, el panorama social i econòmic de l´illa estén una suau capa que oscil·la entre l´escepticisme, la desconfiança i també/també una mica de por. ´Vent de garbí i una mica de por´ era el títol d´una peça teatral de Maria Aurèlia Capmany, notable allà pels seixanta. I aquesta por, que pot anar a més si Deu no fa d´intemediari eficaç, s´instal·la al cor de la gent, multiplica efectes mai secundaris, fa circular la sang a velocitat excessiva i el final de l´espectacle, la cloenda amb baixada de teló, serà esclatant. Abans, fa tot just dos dies –o tres– les coses no eran així.
El turista, feliç i content, fluia com alegre corrent d´aigua per les contrades més nostres encantadíssims de trobar-se a una mena de paradís al seu abast, el comerç i les botigues de tota mena eran una festa continuada, la compra/venda de terrenys produïa orgasmes d´exquisita qualitat i cantitat. Tot s´ubicava a l´estil Alícia en terres de meravelles.
Llavors, arribà la catàstrofe. Però jo també estic en hores baixes a la venda i, lògicament, perquè aquestes i no pas altres són les meves circumtàncies personals, a low cost.
Paciència. Algun dia veuré la llum. O no.
