Diumenge 8 de novembre el director de Diario de Ibiza, Joan Serra, va dedicar un article d´opinió al Consell de Formentera de contingut i to que lamentam profundament per les falsetats que s´hi vessen i pel to desqualificador envers els representants de tot el poble de Formentera.
El director de Diario de Ibiza té dret –i no perquè ho diguem naltros– a expressar la seva opinió, però no podíem esperar que ho fes amb aquesta virulència. No podíem esperar-ho en un mitjà amb la trajectòria de Diario de Ibiza, tradicionalment caracteritzat pel seu to de moderació i per una raonable objectivitat. Costa d´imaginar antecedents d´un article del director en què els representants democràtics d´una institució de govern de les Pitiüses siguin titllats de deslleials, incoherents, arrogants, hostils i insolidaris, i que a més intenti desacreditar-los amb comentaris frívols i falsetats.
No esperàvem que un mitjà de la seva solvència i rigor s´atrevís a publicar afirmacions fàcilment rebatibles per qualsevol persona que tengui a l´abast la informació necessària. Literalment diu: «Silvia Tur llegó a proclamar solemnemente una falsa realidad: que la Unesco reconoce tanto la posidonia como los sistemas dunares, las salinas, sus estanques y todo el patrimonio salinero, así como s´Espalmador, s´Espardell, Castaví y los demás islotes, como Patrimonio de la Humanidad».
Bé idò, per començar aquests béns són inclosos explícitament en la memòria de la nominació elaborada conjuntament per, com s´hi diu clarament: «Consell Insular d´Eivissa i Formentera, Govern Balear, Ajuntament d´Eivissa, Ajuntament de Sant Josep i Ajuntament de Formentera». La memòria de la nominació es pot trobar, en francès, a: http://whc.unesco.org/en/list/417/documents/
D´acord amb aquesta memòria, l´avaluació tècnica de la UICN diu exactament: «El component terrestre de la nominació inclou les llacunes costaneres i les Salines de les illes d´Eivissa i Formentera, així com els illots des Freus (es Penjats, Espardell i s´Espalmador). El component marí comprèn el mar obert entre aquestes illes fins al límit de la isòbara de 40 metres de fondària. Això representa una àrea total de 11.231 Has., incloent-hi 2.667 ha de terra i 8,564 Has. de component marí. El component marí es caracteritza per la presència d´una densa i molt ben preservada praderia de posidònia oceànica i esculls de coral. Els altres ecosistemes importants inclosos estan relacionats amb les Salines d´Eivissa i Formentera, que varen ser incloses a la Llista d´Aiguamolls d´Importància Internacional (Conveni Ramsar) el 1993 per la seva importància per als ocells migratoris.La posidònia oceànica és una important espècie endèmica que només es troba a la plataforma mediterrània (…) genera barreres costaneres que protegeixen la costa de les tempestes. En aquesta àrea, particularment al voltant de l´illa de Formentera, les barreres costaneres són de quatre metres d´alçada, les barreres més altes registrades a tot el món d´aquest origen». Aquesta avaluació es pot trobar, en anglès, a http://whc.unesco.org/archive/advi-sory_body_evaluation/417rev.pdf
I finalment la Declaració diu: «El component marí es caracteritza per la presència de denses i molt ben preservades praderies de posidònia oceànica i esculls de coral. La posidònia oceànica només es troba a la plataforma mediterrània i aquest indret n´és la mostra més ben conservada a la regió. L´àrea també conté la més diversa comunitat de Cladocora caespitosa, incloent-hi 220 espècies, i és hàbitat de tres espècies en perill, incloent-hi el Vell Marí. L´àrea també inclou una important comunitat d´Ecteinascidia turbinata, una espècie marina d´utilitat reconeguda per prevenir i curar diferents tipus de càncer. Parts del bé són incloses a la Llista d´Aiguamolls d´Importància Internacional, especialment com a Hàbitat d´aus aquàtiques (Conveni Ramsar) per a ocells migratoris». El text pot ser consultat en el seu original en anglès a http://whc. unesco.org/archive/rep-com99.htm#417.
Per tot això, no podem admetre que insinuï que Formentera i els seus representants actuen com a paràsits aprofitats d´un patrimoni que els és aliè, quan el que reclama Formentera és la gestió sobre el seu propi patrimoni natural, en el mateix pla d´igualtat i sobirania que el Consell d´Eivissa té sobre els béns naturals d´Eivissa. Formentera hi té exactament el mateix protagonisme que Eivissa i té prou entitat política per adreçar-se amb veu pròpia a qualsevol organisme que consideri adient, quan consideri adient, com consideri adient i on consideri adient sense permisos ni tutel·les de ningú.
Formentera no pretén llevar ni un bri de protagonisme ni benefici a Eivissa en la Declaració de Patrimoni de la Humanitat; al contrari, demana col·laborar-hi des del reconeixement del paper que a la nostra illa li pertoca. No és la voluntat de cogestionar entre les dos illes un patrimoni comú la que ha de ser qualificada d´hostil i insolidària, sinó els intents d´excolure´n una, que és el que vostè defensa des del més absolut menyspreu a l´autogovern de Formentera i a la nostra mateixa entitat com a illa.
Hi ha persones i sectors als qui els costa de pair que Formentera ja no es governi des d´Eivissa i senzillament no accepten el nostre autogovern ni el nostre estatus polític com a illa. Això ja ho hem vist diverses vegades que aquest autogovern ha set exercit. I segurament tendrem més ocasions de veure-ho, perquè Formentera no renunciarà a la seva sobirania i les persones que com a vostè tant els costa d´acceptar-ho, ja tendran temps d´avesar-s´hi i assumir-ho.
