Els dirigents actuals del GEN-GOB, en relació al port d´Eivissa, són gent afeccionada a les argumentacions inamovibles: els fets, les dades, mai no els fan canviar les seves repetides consignes. Sempre fan variacions dels arguments ja llegendaris: diuen que al Botafoc es farà un macroport industrial, una terminal de contenidors, un vial sobre les Feixes de Talamanca, un túnel sota l´illa Plana, es tiraran fangs contaminats als Freus, el port d´Eivissa té alternatives operatives que costen tres vegades menys que el projecte del Botafoc, l´Autoritat Portuària oculta documents i intencions, actua amb alevosia com els delinqüents, comet tot tipus d´irregularitats i il·legalitats, es mou per interessos inconfessables...
No tots aquests arguments hi són, segurament per falta d´espai, en el darrer article publicat en la premsa pitiüsa pel seu president, però sí que hi són a les obres completes del GEN-GOB.
El problema del port d´Eivissa és que el moll de la Marina no és adequat per als vaixells actuals, és perillós per la mescla de camions, cotxes i persones, és inacceptable per als passatgers i pèssim per a la ciutat, que no pot gaudir de la seva vorera de mar. A Espanya, probablement, és el darrer moll de costa històric a peu de murada, que havent servit per als vaixells de vela, encara l´utilitzen avui dia els moderns transbordadors de passatge i mercaderia rodada.
El Botafoc no és una ampliació del port. El port es va ampliar amb la construcció del dic del Botafoc, que va augmentar substancialment la superfície portuària –que, per cert, ara sabem que a pesar del moviment radical en contra del dic, aquest va comptar amb el beneplàcit del Centre de Patrimoni Mundial de la Unesco–. El projecte del Botafoc és un conjunt de molls que serviran per a una futura estació marítima per a passatgers digna del moment actual. Massa sovint s´oblida que les autèntiques víctimes de la situació que vivim ara són els passatgers i, especialment, els que viatgen sense cotxe. ¿No pot tenir Eivissa una estació marítima com la que tindran ports de les Illes Balears, amb molt menys trànsit de passatgers, com Alcúdia o Maó?
La terminal de càrrega i passatge del Botafoc respon a un projecte global del port d´Eivissa: el Pla Director d´Infraestructures de 2006. Jo no era a l´Autoritat Portuària en aquell quadrienni, però consider que està ben fet i raonat, i, sense cap dubte, legalment aprovat.
El Pla Director d´Infraestructures del Port d´Eivissa va ser el resultat d´un estudi d´alternatives i va escollir la que considerà millor. El Pla es va aprovar per unanimitat en el Consell d´Administració de l´Autoritat Portuària i, per tant, amb el vot favorable del Govern, el Consell, els ajuntaments d´Eivissa i de Formentera, patronals (CAEB, Pimem i associacions d´empresaris del sector), CCOO i UGT. Individualment, i també de forma col·lectiva, hem vist manifestacions a favor, com les dels comerciants i veïns de la Marina, operadors portuaris, pràctics, pescadors, navilieres, Foment del Turisme, Cambra de Comerç, com també els mateixos treballadors de l´Autoritat Portuària que coneixen bé a peu de moll les necessitats del port.
L´accés viari a la nova terminal del Botafoc serà l´avinguda 8 d´Agost, que té dos carrils per sentit. El doble que la secció de l´avinguda de Santa Eulària que dóna actualment accés al moll de la Marina. Per tant, la capacitat, la seguretat i la fluïdesa del trànsit seran substancialment millors que les actuals. D´altra banda, l´Autoritat Portuària no té cap competència fora de la zona portuària, i per això no té res a dir sobre les Feixes de Talamanca, a les quals no afecta en absolut.
El projecte val el que val. Estan pressupostades totes les partides i han estat objecte de licitació. Per ser precisos s´ha adjudicat en 77,7 milions d´euros (IVA inclòs). Aquest és el seu cost. Una inversió important, en part pels canvis introduïts per motius mediambientals: pantalans sobre pilons en lloc de pantalans massissos –això redueix el dragat i millora la circulació de l´aigua– i el fet de només extreure de les pedreres d´Eivissa la meitat del material de rebliment de les caixes i la plataforma dels molls nous.
L´alternativa que algunes entitats defensen és impossible. De les moltes raons per descartar-la, només en recordaré una: l´eslora màxima que permeten els molls alternatius d´aquestes entitats és de 175 metres. Alguns dels vaixells que operen ara a Eivissa ja no ho podrien fer perquè superen aquesta eslora i en un futur immediat no ho podria fer cap.
El Centre de Patrimoni Mundial ha enviat una Missió Avaluadora per clarificar les divergències existents entre les denúncies del GEN-GOB i de l´IEE, entre d´altres, i les informacions aportades per les institucions. Ningú podrà dir que no ha trobat tota la col·laboració, informació directa i documentació necessària per poder fer el seu informe sobre l´estat de conservació del bé declarat Patrimoni Mundial.
Vull insistir, una vegada més, que el patrimoni cultural protegit pel Centre de Patrimoni Mundial de la Unesco, especialment Dalt Vila i la Marina com a zona d´entorn, resultarà molt millorat per la reforma portuària, ja que permetrà eliminar cotxes i camions de les andanes, convertint en passeig el que ara és un moll de càrrega pur i dur. En conseqüència, s´eliminaran tanques i controls, es posaran paviments nous, plantacions, mobiliari urbà i il·luminació propis d´un passeig.
El patrimoni natural protegit per la Unesco no està afectat per les obres previstes al Botafoc, ja que l´aigua del port no forma part de la zona protegida, ni de la zona d´entorn. Pel que fa al punt d´abocament dels sediments procedents del dragat necessari per fonamentar les obres i per donar calat a les dàrsenes, no es tiraran als Freus, com es diu amb tanta lleugeresa. El punt d´abocament està situat a 16,5 quilometres a llevant del límit oriental de la reserva de l´Espardell, límit a la vegada del Parc Natural i del Bé Natural del Patrimoni Mundial, i a un punt de 280 metres de fondària.
Per tant, no s´ha ocultat res a la Unesco. No s´havia de consultar prèviament al Centre de Patrimoni Mundial. Les obres projectades són exteriors als béns protegits i a la seva zona d´amortiment (buffer) perfectament delimitada als mapes. Per això no li són d´aplicació les directrius operatives de la Convenció de Paris, ja que no es tracta d´obres dins l´àrea protegida, que puguin afectar l´extraordinari valor universal del lloc, sinó clarament exteriors.
En resum, sigui quin sigui el meu paper, defens allò que crec. A vegades he coincidit amb el GOB en algunes qüestions fonamentals. Supòs que per això en dues ocasions he estat distingit amb el seu premi Alzina, pels meus treballs parlamentaris en defensa dels espais naturals. Aquests objectius es varen assolir perquè hi havia cert possibilisme en les concrecions. De no ser així no s´hauria avançat gens en matèria de protecció de la naturalesa i del medi ambient en els darrers trenta anys. Ara al GEN-GOB, en relació al port d´Eivissa, li sobren actituds numantines. Encara no han extret les oportunes conclusions de la construcció del dic del Botafoc.
