Aquest escrit va ser redactat el mes de juliol, d´aleshores ençà ha quedat tancat, immòbil, dins d´un ordinador espanyat per un llamp massa proper. A l´entremig ha aparegut una bona entrevista al professor Escandell en el Diario de Ibiza. Ara sembla que aquestes línies són fruit d´aquella entrevista però no és així, i a pesar de la pèrdua de l´oportunitat m´ha semblat bé, encara, publicar-les.
Més d´una vegada, algunes persones d´edat m´han expressat el seu orgull per haver llegit el ´Quijote´ de Cervantes i la ´Historia de Ibiza´ de don Isidoro Macabich. Per a ells era motiu per presumir haver llegits tants milers de pàgines. Sens dubte, la lectura sempre recomanable de Cervantes els va ser més amena que la de Macabich, tant rica en dades i en desordre. Un desordre que només serà salvable si algun dia es fa una edició crítica i indexada. Si avui aquelles persones es posassin de nou a fer tals heroïcitats lectores, després del Quixot podrien triar una altra obra en substitució de la història de Don Isidoro. No s´estalviarien pàgines ni volums, però guanyarien en ordre, claredat i possibilitat d´assimilar coneixements. El doctor Bartomeu Escandell Bonet, catedràtic universitari d´Història Moderna, ha finalitzat, als seus vuitanta i algun anys, la seva història d´Eivissa (´Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón´), començada a editar el 1994. El pla de l´obra, per tant, ha estat assolit: la narració de la història d´Eivissa i Formentera entre 1235 i la plena incorporació dels antics territoris de la Corona d´Aragó a l´Estat espanyol. Aquest darrer és un fet que l´autor situa arran de la Il·lustració i les seves reformes unificadores, encapçalades a Eivissa i Formentera pel plenipotenciari Miguel Cayetano Soler Rabassa i pel bisbe Manuel Abad y Lasierra. Unes reformes que Joan Marí Cardona qualificà d´«arbre de moltes flors i pocs fruits» i que malgrat això varen marca un abans i un després.
Una revisió de les bibliografies i de les notes a peu de pàgina de les obres sobre història d´Eivissa i Formentera editades des de l´aparició del volum primer de la història del doctor Escandell (1994) són prova de l´èxit i de la bona acollida de la seva obra. No vull ni puc ponderar ara les moltes aportacions de dades procedents de fonts d´arxiu, la diversificació dels punts de vista respecte dels mantinguts fins ara per la historiografia local i les noves maneres d´abordar documents ja coneguts. Aquestes línies només volen ser, d´una banda, l´endarrerit pregó de l´aparició del volum III, part segona, d´´Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón. (Siglo XVIII). La planificación ilustrada´, i de l´altra l´agraïment al professor Bartomeu Escandell pel fet d´haver finalitzat el seu ambiciós projecte en profit nostre, de tots.
Vull també intentar pal·liar un greuge que tots junts hem fet al catedràtic Escandell. M´explic: l´edició del primer volum va anar a càrrec d´Edicions El Tall (Palma, 1994), el segon de Lleonard Muntaner Editor (Palma, 1995), la primera part del tercer la va editar la Universidad de Oviedo (Oviedo, 2000) i, ara, la segona part d´aquell tercer tom és una edició de l´autor (Asturias, 2008). Cap d´ells, idò, s´ha estampat a Eivissa i tot i que tres de les edicions han rebut l´ajut de l´Ajuntament d´Eivissa, les institucions insulars no n´han estat les financeres principals. Una falta d´entusiasme que el doctor Escandell, el nostre primer catedràtic universitari d´Història, haurà de saber perdonar. Em consta, de tota manera, que en les més altes instàncies locals ja s´ha pensat a retre el merescut i oportú homenatge al doctor Escandell.
.jpg)
