El passat dia 6 de novembre vaig llegir amb sorpresa, i per què no dir-ho, amb tristesa també –per l´injustícia més que res–, un article d´opinió que va aparéixer a aquest Diari fent referència a l´Escola Oficial d´Idiomes (EOI) d´Eivissa. A aquest article un company hi assenyalava el seu «enfado y decepción» per no haver estat admès als cursos de conversa gratuïts que s´estan impartint en el centre.
Una vegada que la directiva de l´Escola ja ha ofert a la consideració pública la previsible, legítima, oportuna i esclaridora resposta als judicis que s´emeten al precisat escrit, no he pogut abstendre´m, des de la meva experiència com a alumna que també passa dels 30, d´expressar el meu descontent per certes paraules utilitzades pel meu condeixeble.
Em consta, perquè porto uns quants anys matriculada, l´esforç i la dedicació amb què els professors s´enfronten, tot i les limitacions amb les que es troben, al repte d´oferir-nos a tots nosaltres una ensenyança de qualitat. Són incomptables les hores que les caps d´aquesta comunitat educativa passen dins i fora de nòmina donant solució a problemes, i moltes les preocupacions que els ronden pel cap per aconseguir que tot vagi bé i que ens hi trobem com a casa. Mai hagués pensat que algú pogués sentir que li ficassin «la zancadilla» al voler aprendre. Tot al contrari, la percepció que jo tinc és la d´estar envoltada de persones properes que ens donen la mà per a que no caiguem. Sempre m´he trobat amb gent disposada a ajudar-nos en el que fos necessari i a fer-nos agradable la permanència a aquest indret.
Moltes gràcies a les senyores de la neteja, que ens ho tenen tot lluent; al Santos i a l´Alicia que ens reben amb una càlida salutació quan arribem capficats als nostres pensaments, cansats del nostre dia; a la Lina del bar, que ens posa el tallat i ens regala la seva alegria; al Juanjo, que ens atén amb un amable somriure quan anem a la secretaria; a l´ al·lota de la biblioteca, que ens fa lloc entre els llibres; al professorat, que comparteix amb nosaltres el seu coneixement, i especialment a l´ il·lusionat equip directiu que cuida de tothom malgrat que la seva tasca com a excel·lents docents (l´adjectiu el faig servir amb coneixement de causa atès que he tingut la sort de haver estat alumna de dues de les professores que integren l´esmentat equip) els hi ha de prendre també molt de temps i energia.
La gestió de l´EOI no podria estar en millors mans, com ho demostra el fet evident que ja no cabem a sa Blanca Dona. El Consell ens ha promès un espai propi, del que serem nosaltres, els alumnes, els principals beneficiaris. Aconseguir-ho deu haver portat molt de treball i molts de maldecaps. El nostre respecte i el nostre agraïment és el mínim que les responsables de l´Escola Oficial d´Idiomes mereixen.
