Hem tingut García Lorca i encara la cosa té la seva continuitat i a la vegada la cloenda demà diumenge i a l´entorn de l´escenari de Cas Serres, on podrem veure i escoltar en breu síntesi diverses seqüències de tres peces teatrals capdals en l´obra del poeta granadí: ´La casa de Bernarda Alba´, ´Bodas de sangre´ i ´Yerma´, temes essencials en l´obra de l´autor de ´Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores´, que aplega en extraordinari desenvolupament algunes de les històries que lliguen el més principal d´una fèrtil carrera literària truncada en dramátiques circumstàncies pròpies d´un guerra tan incivil com salvatge. Eren, cal recordar-ho, temps de barbàrie i sang inutilment vessada. Ara, i la cosa començà dimecres passat, sense buscar una dada històrica concreta i amb organització i coordinació del centre cultural S´Alamera, un col·lectiu interessat en l´obra de Garcia Lorca ha oferit homenatge d´evocació i record a l´esmentat poeta amb una iniciativa no exenta d´emoció perdurable, que ha presidit fins ara events lorquians de primera classe. Recitals, parlaments, actuacions musicals –cal no oblidar la notable aportació del dramaturg quant a música– han fet possible que al llarg de dies intensos tinguessim a prop de la mà (i del cor) una panoràmica ampla de l´obra, la presència i el significat històric d´un excepcional creador. García Lorca, figura clau de la generació del 27, omple amb la seva densitat poètica pàgines inoblidables emmarcades dins la literatura universal més possible. Amb ell i Juan Ramón Jiménez vaig iniciar-me a la poesia castellana moderna.-
