De l´amic Joan Colomar, ara traspassat en cerimònia sentimental al poble de Jesús dies enrera, tinc emotius records lligats més aviat als dies del Foment del Turisme que no pas a altres activitats comercials o polítiques, on també tinguè presència activa i continuada al llarg d´una vida ara rompuda i trencada a hora excesivament matinera. Però la meva relació d´amistat i coneixença fou en el temps que presidia l´anomenada entitat dedicada a la difusió i propaganda interior i exterior del turisme, aliment nostre de primeríssima necessitat, mercat que ell intentà ampliar i fer-lo principal motor de l´economia pitiüsa. Diversos són el records i evocacions ubicats a la meva memòria. Però ara, i tal vegada de sobte, podria rememorar un sopar d´inoblidables experiències al Rias Baixas, allà per terres de Portmany, fa d´allò un parell d´anys. O més. El Foment del Turisme, aleshores presidit per Joan Colomar, celebrava el seu primer mig segle d´existència, quan un grup d´arriscats eivissencs, a la dècada dels Trenta, posaren en marxa l´invent. I l´invent va fer, i encara/encara, malgrat tot, el seu ferm camí. Fou, i l´amic Juan Manuel Sánchez-Ferreiro em farà costat al moment de confirmar-ho, la nit extraordinària i de luxe del marisc, protagonista absolut de l´aplec entre amics i coneguts de pràcticament tota la vida. Sopar d´altíssima qualitat amb bons vins amb la inevitable, desitjosa denominació d´origen i adn incorporat per a donar prestigi i una mica de glamour a la convocatòria. Altres temps, altres anys, altres emocions. I ara...
