Parlem de llengua i del que interessa de manera generalitzada, és a dir, d´economia. Parlem, idò, d´economia de la llengua. Aquesta és una disciplina científica que ha tardat a arribar a les nostres universitats, però que ja compta amb els seus clàssics i amb les seues anàlisis canòniques. Els pioners en l´Economia de la Llengua són els professors Chiswick i Miller, que sostenen que el coneixement de les llengües guarda una relació directa amb els processos econòmics, i que el bagatge lingüístic de cada persona té a veure amb la seua pròpia situació econòmica, a nivell estrictament individual.
Actualment, el professor Antonio Di Paolo, del Departament d´Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, està realitzant un estudi sobre l´impacte que té el coneixement de la llengua catalana dins la població en relació als salaris percebuts. És a dir, estudia si les persones que dominen la llengua catalana cobren, generalment, més o menys que les persones que no la dominen. I distingeix entre l´impacte que té el grau de coneixement de català en els salaris dels nadius i en els salaris de les persones immigrades.
L´estudi es dirà ´Val la pena aprendre català? Llengua catalana i ingressos a Catalunya´. Com podeu observar, idò, l´estudi se centra en el Principat de Catalunya. Seria, per tant, molt interessant de poder comptar amb estudis semblants referits a la resta de territoris de parla catalana, per tal de veure si els processos operen en la mateixa direcció, a les Balears i al País Valencià. A Andorra, ni que sigui per intuïció, puc assegurar que sí, que hi operen.
D´acord amb la teoria exposada en l´Economia de la Llengua, segons Cheswick i Miller, es consideren determinants en el procés d´aprenentatge de la llengua: l´exposició a la llengua, tant en termes de durada com d´intensitat (és a dir, en quina mesura una persona que arriba a Eivissa, posem per cas, sent a parlar català, es troba en la necessitat d´usar-lo o el considera valorat dins el propi entorn social); l´eficiència en el procés d´aprenentatge (la capacitat del sistema d´incorporar lingüísticament, a través de l´aprenentatge, les persones que viuen entre nosaltres i que, encara, no saben català); les potencials interaccions entre exposició i eficiència (si aquells que viuen en un medi on el català s´usa més tenen més facilitats per aprendre´l formalment); i, encara, els incentius econòmics a l´aprenentatge (si les persones que aprenen la llengua catalana i que la usen en la seua vida professional guanyen més o no que aquelles persones que no en saben i no la fan servir). Aquest és precisament el quid de la qüestió que intenta esbrinar el professor Di Paolo.
Segons Di Paolo, hi ha elements que incentiven l´aprenentatge de la llengua catalana, i n´hi ha d´altres que el desincentiven. Entre els desincentivadors, hi trobaríem el fet de parlar castellà a casa (cosa que fa que, paradoxalment, sovent sigui més complicat que els castellanoparlants tenguin més dificultats per aprendre català que no els filipins, els senegalesos o els alemanys) o el fet de parlar castellà amb els pares (per la mateixa raó). En canvi, l´estudi considera que constitueix un element fortament incentivador el fet de consumir mitjans de comunicació en llengua catalana.
Segons Di Paolo, correlacionant coneixements de català i salari de les persones enquestades, «estimant el model per a tota la mostra (...), resulta que un individu que és capaç d´escriure correctament en català rep (en valor esperat) entre un 14 i un 15 per cent més d´ingressos». Això, en relació a les persones que han nascut a Catalunya o que fa anys que hi viuen. Si feim extensiva l´observació a les persones immigrades, «els que han assolit una competència realment elevada de català reben, aproximadament, el 20% d´ingressos extra, respecte a la població immigrada que no té aquestes capacitats lingüístiques».
M´hi reaferm: la primera política social que s´ha de fer amb els immigrats és ensenyar-los català. Els sindicats n´haurien de prendre nota. L´oficina d´Immigració n´hauria de prendre nota. La direcció general d´Immigració del Govern balear n´hauria de prendre nota. I tots els que van fent el discurset de la suposada «imposició» del català, també.
