El dilluns passat pel matí, escoltant la ràdio, vaig assabentar-me de la mort del meu bon amic Joan Colomar. Just feia uns dies que vam parlar del catàleg que volia fer de les obres d´art col·leccionades al llarg de molts anys. Doncs sí, en Joan Colomar, a més de ser un empresari de grans iniciatives i de gran talent pels negocis, era col·lecionista d´art. Cas bastant atípic entre els grans empresaris que solen col·lecionar objectes més vistosos, més externs i poc intimistes. En Joan va saber conjuntar amb intel·ligència la seva gran qualitat d´empresari i la de col·lecionista de peces d´art. La conjunció de l´astúcia i la sensibilitat. La seva mort m´ha sobtat, m´ha entristit molt. El dimecres passat, en el comiat, entre la gentada que hi havia, em vaig absentar, refugiar en el record de les xerrades que vam compartir, de les vegades que em va mostrar la col·lecció de pintures, dels projectes que tenia, en fi, de la seva admiració per l´art i pels artistes. En el fons, era una mica bohemi, cosa que el feia més proper a tothom, més admirat per tots. Mai va oblidar les seves arrels d´eivissenc senzill. Sabia calibrar molt bé el talant humil i humà amb el d´empresari d´èxit. Els diners no el van allunyar mai de la perspectiva d´entendre la vida des de el mateix nivell que tothom.
Una abraçada, Joan. Moltes gràcies per la teva amistat i per haver compartit el gust per l´art. Et notarem a faltar a les exposicions, a les sales d´art i també als sopars a ca teva en companyia de na Pepita, la teva dona, i la teva filla Carolina. Una abraçada a les dues i molt d´ànim.
