Aquell diumenge a Damasc la nit era plàcida, acollidora, mentre esperavem l´arribada d´un món (món suggerent del país de Síria) per explorar en l´emociò del viatger que s´endinsa per geografies a investigar. Ara, la seqüència s´atura, pla fixo i general a la terrassa del hotel. I a la terrassa una colla d´eivisencs, bona gent, bona raça. Primeres experiències gastronòmiques notables i d´embriac. Llavors, a l´hora del cafè, la sorpresa quan tot el col·lectiu de viatgers, amb pastís especial inclòs, aixecaren la copa en commemoració dels meus 60 anys de lentitud i també de vertigen. Anys i panys de poesia, rock and roll, una mica (cal no abusar) de sexe i, aproximadament, unes quatre-centes mil pel·lícules que m´educaren el ulls i altres coses que, per pudor, no dic.
Han passat cinc anys de la commemoració de sis dècades de rodar i rodar d´aquí cap allà i torna a començar, que la roda aguanta i ens manquen molt, molt temps per la cloenda (definitiva) de tot. Avui, dissabte de novembre, un servidor, humildíssim poeta de segona mà i en èpoques sentimentalment de rebaixes i ves a saber quan tot això s'acabarà, no ha tingut altra idea que cumplir 65 anys. Jornada la d´avui sembla que especial mentre espero, amb ansietat, el regal de la dona del Sud. Totes les amigues de la meva vida sempre foren generoses. Molt generoses.
