Aquesta setmana passada la meva dona i jo hem tengut el goig de tenir la nostra segona filla. La primera la varem tenir a Eivissa amb tot el que això representava per a una parella de formenterers i sempre agraint la gran feina que a l´illa veïna varen fer per naltros i per la nostra primera filla.
Amb aquestes línies vull agrair públicament el tracte exquisit que amb naltros han tengut tot el personal de l´hospital de Formentera, la seva atenció, la seva disponibilitat perquè la nostra estada allí fos el més agradable possible, la seva preocupació perquè tot sortís bé. Des dels metges i metgesses, especialistes, pediatres, fins a les infermeres i infermers, passant pel gerent i administratius, etc. És a dir, tots, a tots ells, personal de l´hospital, vull donar-lis les gràcies perquè aquestos dies que hem hagut de passar allí ens han fet sentir com a casa.
De la mateixa manera volem recordar a la persona que ha fet que la frase de «poder néixer i morir a Formentera», que va encetar aquest projecte hospitalari, avui sigui una realitat i que no és un altre que n´Isidor Torres. Gràcies Isidor, per fer creure a la gent que això era possible i que Formentera i la seua gent ho mereixia.
La nostra segona filla ha tengut la sort de néixer a una illa com Formentera, i seguint amb la frase anterior, esperam que sigui també per ella d´aquí a molts i molts d´anys un orgull poder morir a n´aquesta illa, això voldrà dir que les generacions que venen l´hauran seguit estimant i respectant.
