De Mallorca ha tornat l´home del cor. És i habita entre nosaltres de forma clara i venturosa, amb possibilitats obertes d´agafar un bon tros de felicitat a la vida quotidiana, sempre i quan la companyia sigui grata i amb excel·lents dosis de tendresa i paciència, que una cosa porta a l´altra. O tal vegada no. Perquè l´home del cor, vell conegut aquí a casa nostra, vingut de terres catalanes a les acaballes del passat segle, sembla, per notícies dignes de crèdit arribades a la redacció d´aquesta columna, que ha tingut algun problema que al seu cor afectava. Cal no estranyar-se, que l´home és home de moda i una de les modes més persistents i aferrissoses dels nostres dies està lligada i marcada –segons ens expliquen els tècnics en la matèria i altres sociòlegs a convenir– al ritme i esbarjo del cor. O a la vora del cor, sempre fràgil, sempre feble, i ho dic a títol personal, que d´això de la nostra principal artèria en tinc llargues i doloroses experiències, malgrat que encara no s´han hagut de posar sobre el meu cor mans de cirurgians savis i enormes. L´home principal d´aquesta crònica sí ha passat per aquesta experiència vital i rotunda. I la cosa es va perllongar hores i hores. I com en les clàssiques pel·lícules del Hollywood daurat, el happy end esdevingué inevitable. I al fil d´allò que he pogut veure i comprovar perfectament, la recuperació de l´home del cor circula a velocitat de vertigen. Magnífic. Un abraçada, amic. Un abraçada i bon cinema.
