Com que l´objectivitat no existeix, ni en política ni en anàlisi sociològica, tenc una tendència natural a fiar-me poc de les aparences de les coses, i, sobretot, em consider bastant impermeable a la repetició tipus lloro d´allò que diuen els mitjans de comunicació. Els mitjans, òbviament, tampoc no solen ser objectius, sinó que solen respondre a interessos i a punts de vista molt concrets. I, d´altra banda, tampoc no em crec –en això crec que coincidesc amb una majoria de la població – que la Justícia sigui gaire objectiva. Per tant, una cosa és allò que se´ns transmet, i una altra l´estructura profunda dels esdeveniments que van ocorrent.
El gran tema polític dels nostres dies és la corrupció. La qüestió ja es troba completament desbocada. I afecta en molts sentits diferents. A les illes Balears, els afers de corrupció han esquitxat fonamentalment el Partit Popular i, en segon lloc i a una distància considerable, Unió Mallorquina. Però, de moment, només d´una manera mediàtica, perquè només s´ha dictat sentència en uns pocs casos, malgrat les nombroses imputacions.
També voldria remarcar que s´està produint un fenomen que va a la inversa d´allò que pressuposa un sistema legal en el marc d´una societat democràtica. Se suposa que, en principi, tothom és innocent mentre no es demostri el contrari. Entre nosaltres, qualsevol que sigui imputat per un afer de corrupció és culpable, mentre no es demostri la seua innocència. Per tant, hem capgirat allò que estableixen les lleis (i un sentit comú de caire liberal; a la Revolució cultural xinesa les coses anaven d´una altra manera). Una altra cosa és allò que considerem que hauria de fer un càrrec públic si és imputat o imputada, però, en qualsevol cas, l´opinió política explícita no hauria de guardar relació amb el procediment jurídic i les conseqüències que se´n puguin derivar.
En el cas de les Illes Balears, és obvi que l´esquitxada al PP i a UM per qüestions de corrupció beneficia fonamentalment el PSOE, el Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi. Però el PSOE tampoc no està del tot net de pols i palla, de manera que la cosa és complica una mica. No és estrany –tot i que no sigui d´una gran coherència política– que, en aquest context, Esquerra Unida es dediqui a demanar càrrecs... de socis de govern! La lògica funcionaria d´una altra manera. Si per als camarades d´EU és del tot insostenible fer part d´un mateix govern amb formacions polítiques que tenen gent imputada per afers de corrupció, en bona lògica, haurien de deixar el govern. Cadascú és amo dels seus actes, però no pot imposar els actes que voldrien als membres de les altres formacions polítiques. No té suc ni bruc, en canvi, anar demanant a d´altres que facin allò que un troba que han de fer... mentre un no fa res! No fa falta dir que, en aquesta manera d´actuar,
se´ls veu el llautó a una milla de distància. I que els deixa bastant invalidats per anar donant lliçons d´ètica en un futur. Especialment si tenim en compte que, com és obvi, ningú no deixarà el govern ni presentarà cap dimissió.
Al Principat, la cosa encara és una mica més complicada. Els dos partits polítics afectats per les últimes imputacions són les dues formacions amb més representació parlamentària: CiU i el PSC. Si en el cas de les illes Balears, en podrien sortir beneficiats tant el PSIB-PSOE com les formacions polítiques més petites (tret d´UM), en el cas del Principat, se´n podrien beneficiar tant el PP com ERC i ICV. En qualsevol cas, emperò, res no indica que tot plegat no hagi començat amb una de les dues formacions polítiques grans contra l´altra i que, ara, l´altra s´hi hagi tornat. Engegar ventiladors té aquests perills.
En qualsevol cas, tot plegat no beneficia ni la democràcia, ni la imatge de la política en general, ni l´interès de la gent per participar-hi. Crec que s´ha d´anar a fons i que els casos de corrupció s´han de destapar i s´ha de condemnar els corruptes. D´això no n´hem de tenir cap dubte, i ha de funcionar així. La corrupció constitueix una de les grans xacres de la democràcia. Però els partits polítics han d´anar molt alerta a l´hora d´usar la corrupció en desprestigi del propi sistema i en detriment dels valors de la pròpia democràcia. Si no, no sé si això acabarà sent Itàlia, com deia Agustí Colomines, però sí que estic segur que acabaran creient que piloten la democràcia un col.lectiu que no ha estat elegit per ningú: els jutges.
