Visca l´educació

Masificadas, dicen? Pero si cuando yo era pequeña en mi clase éramos 42 niñas y los profesores sabían dominar a todos: ¿qué pasa que hoy los profesores no pueden con 25 niños? Antes, además, todo el mundo cumplía con los deberes y éramos más responsables».
«Contractacions a tope. Això mateix, ¡venga contractar mes gent! Com si ja no n´hi hagues prou. Què passa? que avui en dia els mestres no poden amb tants d´alumnes com abans o que el sistema d´ensenyança no pot i no ni ha prou?»
Aquests són els dos únics comentaris que ha provocat, en l´edició digital de Diario de Ibiza, la notícia publicada per Marta Torres el passat dimecres 21 d´octubre, amb uns comentaris meus. Em queixava, en aquests comentaris, de la massificació històrica de les nostres aules i proposava mesures per disminuir l´impacte negatiu que té això en l´educació dels nostres infants i joves.
Vull fer constar, abans de qualsevol altra consideració, el respecte més absolut pel dret a opinar i, a més, em pareix perfecte la possibilitat de dir directament allò que un pensa, que dóna el Diari.
No són només les opinions en elles mateixes, encara que no les comparteixi, les que m´han sabut greu. Sentir a dir aquestes coses dels mestres i professors ens fa mal a tota la societat en el seu conjunt.
Vull pensar, és més, necessit pensar, que aquestes opinions no són majoritàries, ja que si no és així ens trobaríem davant d´una situació absurda, que no tendria remei: com podríem explicar als nostres propis fills que els deixam cada dia cinc, sis o set hores amb unes persones (mestres i professors) amb qui no confiam gens ni mica?
Des de la Federació d´Ensenyament de CCOO pretenem que l´atenció als alumnes, en unes etapes on s´han d´assegurar les bases de tots els aprenentatges, sigui òptima. No som una organització que només mira pel benestar dels seus afiliats. En aquest cas, a més, no feim la proposta d´augmentar el professorat de suport per estalviar feina als mestres que estan treballant actualment i que treballen amb mètodes democràtics que no tenen res a veure, afortunadament, amb èpoques passades.
La realitat dins l´aula ha canviat tant o més que la societat. Si comparam, tot ha d´entrar en la comparació. Si no és així estam fent trampa. CCOO som i seguirem sent un sindicat que defensa les més altes quotes de qualitat en benefici de tota la societat i, principalment, dels menys afavorits en el repartiment del pastís de la riquesa.
Per acabar, i sense cap afany de polèmica, voldria dir ben clar que si totes les persones que treballen, actuen, decideixen... fessin les coses amb la mateixa dedicació, interès i esforç que les fan la immensa majoria de mestres i professors el nostre petit món (Eivissa i Formentera) i la resta aniria molt millor.
He de demanar disculpes als autors dels comentaris per haver-los reproduït sense demanar-los permís. No hi figuren dades personals i no he pogut contactar amb ells.