L´ajuntament de Sant Antoni ha volgut concedir la Medalla d´Or de la ciutat a D. Pep Negre, capellà i escriptor, més bé, diria jo, poeta.
Quantes persones hauran set dibuixades per aquest gran home mentre gaudien d´una estona de conversa després de haver compartir taula. Quantes persones hem set protagonistes dels seus poemes. Quans de recons de les nostres illes, dels nostres pobles i dels nostres camins han estat plasmats en els seus quaderns, en les seves notes que poc després han servit per donar a conèixer les nostres arrels, les nostres costums i la nostra manera de ser.
Llargues hores de conversa als porxos de la parròquia de Sant Rafel son els records de la meva adolescència a on un escoltant i sent interrogat per D. Pep aprenia tot allò que cap llibre te pot descobrir, per que D. Pep és més que un llibre obert, és un sac d´experiències i de vivències que donen vida.
Els seus papers amuntonats damunt de les taules dins un caos la mar d´ordenats segons el seu model propi de tenir guardades les coses, encara que això el portava a passar llargues estones buscant allò que mai recordava a on havia deixat.
Una porta oberta cada vegada que un arribava al poble de Sant Rafel, i moltes vegades quan creuaves el portal el trobaves fent una becadeta a la butaca. Mig endormiscat començava a preguntar el motiu de la visita i així començava la xerradeta.
Cada racó de la casa pareixia una biblioteca, tot racó era bo per posar un llibre, un llibre que no era tant sols per adornar ja que tots ells han set llegits i rellegits per D. Pep, dels quals després ell era una font de saviesa. El que més m´impressiona és la seva capacitat d´escoltar a tothom aprenen de tots i fent sentir a tots com a mestres de la seva tasca per simple que aquesta paregui.
I ara, després de tants anys de servei a diferents parròquies de l´illa d´Eivissa, de servei a la societat i a la cultura Pitiusa, el nostre poble el vol reconèixer com a personatge de relleu per a tots naltros.
Volem agrair a D. Pep la seva entrega generosa a tots els que d´una manera o altre hem tingut la sort de conèixer-lo i de conviure amb ell, com de costum tots els reconeixements públics i privats es queden curts a l´hora de mostrar el que portam al cor i el que D. Pep a fet créixer en tots naltros, l´amistat. Gràcies D. Pep.
