El pare Morey´ (Joan Antoni Torres Planells, Editorial Mediterrània-Evissa) era un llibre necessari. I en una doble vessant comprensible tot just ara mateix, perquè la presència del Pare Morey entre nosaltres, anys 50, marcà i deixà profunda petjada, arrelada a una generació. D´altra banda caldria esbrinar el motiu de la seva sobtada marxa d´Eivissa (enmig d´un clamor popular d´oposició que fins i tot arribà a preocupar seriosament a les autoritats polítiques i eclesiàstiques). Del mite i la llegenda a la realitat de fets concrets d´ampla volada en l´Eivissa d´aquells dies –preturística, encara molt agrícola, societat quasi tancada a tots i a tothom–, va ser un tema, una història que tenia el seu ressò i impacte literari. Ara aixó ja és possible, i el mèrit, tot el mèrit, recau en la figura de Joan Antoni Torres Planells, responsable principal d´aquest més que notable llibre. Joan Antoni Torres, per edat i experiències, va viure el fenomen –tot un fenomen sociològic– molt a prop, molt a la vora. Sens dubte era una de les persones que millor podia tocar el tema. I l´home, mans a la feina, inicià investigació i empenta a fi d´esbrinar, fil per randa, allò que provocà aquella sotregada entre nosaltres: encara puc recordar un 15 d´octubre de 1959, quan vaig ser testimoni del seu acomiadament. «D´entrada, el Pare Morey rompia tots els esquemes de la imatge que teniem d´un capellà en aquell temps...», escriu l´amic Joan Antoni. I aquí podriem trobar la clau que explica el perquè de la marxa del pare Morey de la seva sempre estimadíssima Eivissa.
