No sé molt bé el motiu de la meva carta, suposo que és una manera de canalitzar tota la ràbia i impotència de la noticia de la mort d´un al·lot de 16 anys com a conseqüència d´un accident de trànsit. No el conexia personalment, però a qui no posa els pels de punta la seva pèrdua? No hi ha consol, no hi ha paraules que reconfortin a la seva familia i amics.
Tan sols des d´aquí manifestar el meu absolut rebuig a la gent que posa en perill la vida dels altres conduïnt sota l´efecte de les drogues o l´alcohol. La justícia, les autoritats, la societat, tots naltros, no podem quedar de mans creuades davant aquestes injustícies de les que, per desgràcia no hi ha volta enrere. Ens hem de mou-re: la justicia ha de ser més contundent, perquè el que no és just és que un jovenet de 16 anys, que ara començava a gaudir de la vida, l´hagi perdut per sempre. La mort d´en Jérôme i de molts altres joves que ha perdut la vida a les carreteres no poden caure en l´oblit. Justícia i contundència, ja!
