Fer testament vital a Eivissa

Un dels grans tabús que existeixen a la nostra part del món –i que potser s´ha accentuat en tant que tabú durant les últimes dècades– és el de la mort. Abans la mort estava, possiblement, integrada d´una manera més natural en la vida de les persones, com a final de cicle de la nostra existència. La gent es moria a casa, envoltada de les persones més pròximes, en un ambient molt distant del fred ambient hospitalari que sol envoltar els últims moments de la majoria dels nostres conciutadans. Qui assistia a la mort d´una persona pròxima també la incorporava a la pròpia experiència vital, d´una manera molt més espontània, molt més natural i molt més humana del que ocorre actualment, en què la mort humana és quelcom amagat i misteriós.
Al voltant de la mort, existeixen, pertot arreu, debats ètics de gran importància. Són importants, fonamentalment, perquè diuen molt també de la nostra manera d´entendre la vida i les relacions entre les persones. Entre nosaltres, el debat fonamental ha estat si necessàriament a una persona que se li pugui allargar la vida se li ha d´allargar, o si existeix la possibilitat de renunciar a tractaments que allarguin la vida però que no puguin evitar la malaltia. Dit d´una altra manera: una persona que pateix una malaltia terminal i no té possibilitats de curació, ha de poder decidir no rebre cap tractament, o rebre´n només de pal·liatius? Hom pot renunciar a l´allargament artificial de la pròpia vida?
Davant aquesta pregunta, hi ha sectors de la nostra societat que consideren que no, que una persona no pot disposar el moment d´acabar els seus dies sobre la terra. Per a aquest corrent d´opinió només Déu té potestat per determinar la nostra fi. D´altres, en canvi, consideren (consideram) que una persona ha de poder decidir quan posar fi a la seua vida, si no existeix cap possibilitat de curació. O que ha de poder decidir que la seua vida no li sigui allargada de manera artificial. Avui la ciència ha avançat prou com per, en moltes ocasions, mantenir viva una persona durant un temps llarg, malgrat que no tengui cap esperança no ja de curació, sinó ni tan sols de millora del seu estat de salut.
L´Associació pel Dret a Morir Dignament, per exemple, fa dècades que treballa per aconseguir la plasmació legal del dret a les persones a decidir com morir. Alguns dels seus pressupòsits ja han estat acceptats per la legislació vigent; d´altres, no encara. Malgrat tot, quan encara no era legal, a principis dels anys vuitantes, ja es podia fer el Testament Vital, en què una persona disposa les seues últimes voluntats i què vol que ocorri i què no en relació a l´acabament de la pròpia vida. En un principi, probablement era la por allò que portava les persones a fer el testament vital: veure la pròpia vida allargada sense consentiment constitueix un element d´angoixa per a molta gent.
Actualment, tot plegat té molt més a veure amb la llibertat de cadascú a disposar del propi cos. Si aquesta llibertat se´ns suposa per a tants d´altres aspectes de la nostra vida, per què no se´ns hauria de suposar també, a l´hora de prendre decisions sobre si volem allargar o no artificialment la nostra vida? Les persones, en general, tendim a treballar per minimitzar el sofriment innecessari, i, així mateix, som cada vegada més geloses de la nostra llibertat i dels nostres drets individuals.
Avui és cosa assumida que tothom pot fer testament vital i deixar establertes les últimes voluntats, en relació als aspectes comentats. Existeix la possibilitat de dur-ho a terme a través d´una senzilla declaració, facilitada per la conselleria de Sanitat del govern de les Illes Balears. Malauradament, com tants altres serveis, aquest està més mal atès a Eivissa que no a Mallorca.
Entenem, emperò, que la qualitat de vida i els drets de la gent passen per damunt de traves de tipus infraestructural o, senzillament, burocràtic, i que, per tant, el govern ha de facilitar que tothom pugui fer el testament vital en les mateixes condicions. Volem dir, per descomptat, amb el màxim de facilitats.
Hem fet passes endavant molt importants, a l´hora de determinar les nostres últimes voluntats: ara cal polir-les una mica més i deixar les illes menors al mateix nivell que la capital de la Comunitat Autònoma, quan a possibilitat d´accedir als serveis.