Anem al cine

Amb pulcritud i puntualitat ens arriba la programació del cicle ´Anem al Cine´ que dimecres i dijous obrirà la finestra per a felicitat del bon cinèfil, rar ocell que a pesar de la cruel política de provocadors d´internautes/lladres encara subsisteixen sobre l´illa. S´obre l´illa i altres continents. O no. De moment, però, i al marge d´altres interpretacions diverses cal estudiar i analitzar el contingut dels films a projectar fins el desembre i en primera instància, que després, passats els Nadals, l´espectacle continuarà. El programa, una vegada més, ha set estudiat i treballat a fons. La feina del director del cicle ´Anem al Cine´ s´ubica a l´alçada de les circumstàncies. Contactat amb pel·lícules d´ara mateix, aquelles que desperten l´interès i l´emoció, la seva és una llista eclèctica i eficaç. Recorregut per cinematografies de tot arreu podren veure històries creades a Japò, Espanya –o Catalunya, no voldria ferir sentiments nacionals/patriòtics...–, Itàlia o Alemanya. Varietats de gèneres i tendències es concretaran setmana rera setmana. El drama, la tragèdia, la comèdia (atenció Claudia Boluda Sanchís a Dias de ferragosto, que no es cada dia que Itàlia produeix bones pel·lícules), el document humà, la investigació sociològica, la crònica social ens invitaran a la reflexió cinematogràfica. Per l´inici, demà passat i dijous, una seductora mostra nipona, ´Despedidas´, dirigida l´any passat per Yohiro Takita en hàbil combinació del minimalisme, l´espiritualitat i el concepte ´zen´. Enhorabona, director.