L´hora del tercer espai

En un article publicat a Diari de Balears, en Miquel Payeras afirma que, malgrat passar per la seua legislatura més convulsa, probablement Unió Mallorquina traurà l´any 2011 millors resultats que mai a les eleccions autonòmiques. Segons Payeras, l´èxit d´UM, si els seus dirigents saben pilotar la nau mínimament bé, vendrà del fet que la gent ja comença a estar fastiguejada de la batussa sistemàtica entre PP i PSOE, que últimament ja ha arribat a uns punts de barroeria que la fan (aparentment) insostenible. Payeras considera, a més, que UM avançarà considerablement si és capaç d´atenuar una mica el seu perfil nacionalista i afermar el seu perfil liberal. Evidentment, no consider que atenuar el perfil nacionalista sigui en absolut necessari, sinó que potser s´hauria de plantejar fins i tot el contrari. Però estic d´acord en el fet que remarcar la seua condició de partit liberal li pot fer bo. Arreu d´Europa, existeixen partits liberals que, ben sovint, són frontissa bàsica i solen fer part de governs a diversos països. Entre nosaltres, en canvi, l´opció liberal no existeix, i resulta ben clara –en l´eix ideològic– al costat de l´opció socialdemòcrata i de la democristiana i/o conservadora. A les Balears, en canvi, la permanent tensió PP-PSOE (que afavoreix aquests dos partits) impedeix que l´opció liberal es faci més visible.
A Eivissa existeix un potencial important, des del meu punt de vista, per a aquesta part de l´espectre polític. No m´estic referint estrictament al liberalisme, que, per raons molt diverses, a la nostra illa mai no ha tengut un pes considerable. M´estic referint a un tercer espai (encara en construcció) que pugui fer la competència al PP i al PSOE i que pugui, per tant, rascar votants d´ambdues formacions polítiques. D´altra banda, i entre parèntesis, també m´atrevesc a afirmar que el liberalisme és especialment fluix a les zones on el sucursalisme polític i l´espanyolisme són més forts. Perquè a Espanya no hi ha arrelat mai cap projecte realment liberal, probablement perquè la manera d´entendre la política que tenen els dirigents espanyols se sol escorar més (i així ha estat històricament) vers posicions més autoritàries (o, la major part del temps, vers posicions directament no democràtiques). Per tant, a més espanyolisme (o a més sucursalisme del sistema de partits polítics espanyol), més dificultats perquè el liberalisme pugui arrelar-hi. I, correlativament, a menys jacobinisme polític, a menys espanyolisme, més possibilitats que alguna opció liberal pugui tatar la cresta.
Per això –i aquí és on voldria arribar– la defensa dels interessos propis de cada illa, la dessucursalització política i el creixement de l´opció liberal poden donar-se la mà. I seria bo que així ocorregués. I ho dic, fent venir l´aigua al meu molí, perquè entenc que l´afermament del nacionalisme no estatista és bo perquè també pugui arrelar el liberalisme. Tenint sempre en compte, per descomptat, que això no implicarà que tots els nacionalistes no estatistes hagin de ser necessàriament liberals. Senzillament, estic posant de manifest que pot existir una connivència entre ambdós perquè Espanya, políticament, per definició, és antiliberal.
A l´illa d´Eivissa, l´opció d´Eivissa pel Canvi, malgrat la divisió interna i les batusses absurdes, també hauria de poder arrelar amb força, atenent el fastiguejament generalitzat de l´enfrontament PP-PSOE. Amb una política fortament sucursalitzada, Eivissa pateix especialment aquesta situació. I tant el PP com el PSOE la promouen, perquè, amb els seus enfrontaments, es reforcen entre ells. Es tracta d´un matrimoni desavingut en què, coincidint amb el projecte nacional i amb moltíssimes qüestions de l´eix social, s´usa la desavinença per marcar més fortament el perfil de cadascú. Però això empobreix extraordinàriament el debat polític i el simplifica absurdament. El món ja no es divideix estrictament entre dretes i esquerres, i la batussa dreta-esquerra no és en absolut el centre del panorama polític arreu d´Europa. És més, ha quedat obsoleta, completament desdibuixada. Avui, assortadament, la política ha esdevingut molt més complexa, i molt menys fonamentada en l´enfrontament fratricida. Per tant, a Eivissa existeix l´opció, cada vegada més clara, d´anar bastint aquest tercer espai que pugui competir i cooperar tant amb el PSOE com amb el Partit Popular.
I, justament, estan maldant perquè aquest tercer espai no es construeixi aquells que participen del sucursalisme polític, els que reben ordres no ja de fora d´Eivissa, sinó fins i tot de fora de les illes Balears i després s´omplen la boca de «l´assemblea és sobirana» i d´altres arguments estratosfèrics. Estratosfèrics per a qui espera l´ordre exterior per saber què ha de defensar a l´«assemblea sobirana».