Illes Balears: orientació política i crisi econòmica

Inevitablemement, hem de començar aquest paper referint-nos a la difícil situació econòmica per la que passen les illes Balears. No existeix, encara, recuperació a la vista pel que fa a la crisi econòmica. No n´hi ha, tampoc, per al conjunt de l´Estat. Mentre la majoria d´estats membres de la Unió Europea ja comencen a albirar els tan comentats ´brots verds´, l´Estat espanyol continua sent una canya seca. A les illes Balears, a més, arrossegam un deute de grans dimensions, xifrat en mil milions d´euros, als quals cal sumar-hi mil milions d´euros més de deutes d´empreses públiques. A més a més, la situació sociolaboral és molt complicada. S´espera que es pugui arribar a un 20% d´atur, amb la problemàtica sobreafegida dels treballadors fixos-discontinus. Les dades ens mostren a les clares que hi haurà moltes famílies que passaran per situacions econòmiques molt difícils. El nou finançament hauria d´ajudar a pal·liar la situació, en aconseguir que les Balears no hagin de contribuir als fons de suficiència si no està situada a la mitjana de l´Estat, però algunes veus apunten que això no serà possible, inexplicablement, fins l´any 2012.

En aquest context, el Govern balear ho ha fet bé no pujant la pressió fiscal. Però seria l´hora de desenvolupar el Règim Econòmic de Balears, fins al punt de poder-li treure el màxim suc. En aquest punt, la qüestió nacional i la qüestió social es troben íntimament entrellaçades.
Una altra cosa que ha fet el president Antich, en ares de l´estalvi, ha estat dur a terme la reestructuració del Govern, amb criteris d´austeritat i d´eficàcia. Certament, ho valoram positivament. Només que, per molt que existeixin pactes de govern, si per una causa sobrevinguda (com és la crisi econòmica general) hom decideix reestructurar el Govern, tothom n´ha de participar de la reestructuració. En aquest sentit, crec que totes les formacions que donen suport al Govern han d´assumir la seua part alíquota de responsabilitat.

Abans hem comentat que a la resta d´Europa es besllumen indicis de recuperació. Això aniria bé per a la nostra principal indústria: el turisme. En aquest sentit, consider que hi ha motius per a la confiança, però que no ens podem despistar, i no podem permetre alguns errors com els comesos ara mateix. No pot ser que la manca de vols faci minvar la nostra temporada turística. I això és el que està passant ara mateix. Hi ha d´haver un diàleg constant amb les companyies aèries i casos com el que ara descric no poden produir-se mai, en cap circumstància, en una comunitat que viu del turisme.

Pel que fa a Eivissa, necessitam incidir en les infraestructures sociosanitàries. Certament, es construirà un hospital nou i centres de salut, i això és molt positiu. Però existeix una precarietat molt gran pel que fa a residències geriàtriques. Així mateix, en el camp de l´educació, es fa un esforç considerable mantenint programes educatius, però tenim l´FP estancada, i hauria de deixar d´estar-hi. Així mateix és necessari incidir en la política territorial, tot confegint un pla per a ses Feixes o adquirint i posant en valor sa Caleta.

També hi ha coses que no costen diners i que s´han de fer amb urgència, com ara la Llei del Sòl, que contribueixi a evitar el desori actual en matèria d´urbanisme, o el projecte de policia autonòmica, que entenc que no es pot demorar ja més.

Mentre es fa la policia autonòmica, no aniria malament que s´evitassin topades de les forces de l´ordre amb els ciutadans de les illes Balears a causa de l´ús de la llengua catalana. Tots els membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional han de ser informats que el català és una de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma, que és la pròpia i que tothom el pot fer servir sempre que vulgui. Ser educat, en principi, tampoc no dispara els pressupostos.