«Ni que només fos, poder-nos dir un altre adéu serenament, / Ni que només fos, perquè sentissis que t´enyoro, / Ni que només fos per riure junts la mort» (Lluís Llach)
Encara em dóna sa sensació que et voré passejant pes teu estimat Sant Rafel. Però, com no podia ser d´una altra manera, ses males noticies sempre arriben quan un menys les espera.
Ens coneguérem per un motiu molt autèntic i sincer. Ens va unir el nostre respecte i amor per Eivissa. Sí, sí, Kinoto, vares ser tu qui em va demostrar que no fa falta tenir llinatges eivissencs per respectar i estimar-se sa terra. Estimaves sense esperar mai res a canvi.
Només vull fer-te saber que cada vegada que neixi un arbre, una nova flor ens ensenyi es seus colors o ses gotes de sa pluja fresca d´hivern facin s´illa més polida, tu hi seràs present.
Et promet que, com deia aquella cançó que tantes vegades cantarem junts, no deixaré mai d´estirar fins fer-la tombar, com ho faries tu.
Fins sempre.
.jpg){kind=logo}
