Barbacoes i la Bruni tanquen l´estiu (Toni ROCA)

Agonitza l´estiu. Demà passat, Nadal. I al dia següent, gairebé Setmana Santa. Així estan les coses i mai perfectament el contrari. Vertigen absolut del temps que vola i ens deixa una mica més orfes i enmig del camí, carreró sense sortida. Però a l´aire net d´un estiu crepuscular, a la nit amable de setembre, al Puig des Molins/Beverly Hills esclata i romp d´alegria i felicitat la barbacoa al més pur estil del far-west americà –posem Arkansas, per exemple– que a casa meva, que és la seva, s´organitzà. Lògicament com a mestressa de cerimònies i secretària general del col·lectiu, Maria Muntaner, nascuda a Artà i reciclada/adoptada a Eivissa. Normal. Llavors, de mica en mica, la resta dels convidats –majoria d´esquerres com no podria ser d´altra manera– arriben a la concentració gastronòmica, que té tot un aire, un clima, de comiat entre certa nostàlgia, un bocí (petitet/petitet) de tristesa amb l´oberta esperança de futurs –però immediats– reencontres feliços a l´illa. La carn i el vi, les postres i el cafè, la festa del bon menjar i el millor beure, col·lapsà l´aplec entre gent de bona família i reconegut prestigi. No podria ser menys, atesa la qualitat –sempre excel·lent– de l´amfitrió que preparat estava per entrar en fallida i així poder donar aliments a gent afamegada de la capital d´Espanya i altres eivissencs. A la cloenda, sobtada visita de Carla Bruni. Marxaren a l´hora justa els convidats però ella, bella i discreta, quedà a la meva llar conjugal. Nit salvatge amb la Bruni que mai podré oblidar.