Valdano iviva España! (Toni ROCA)

Valdano és intel·ligent, culte, intel·lectualment molt ben preparat –escola Fernando Savater/Félix de Azúa, sense dubte–. Representa un estrany ocellet dins el món del futbol, col·lectiu controlat per bàrbars de tota mena, amb molts d´incultes a matar o ignorants, especulatius escassament sensibles a la cosa creativa. Genteta salvatge que mai podria ser ben rebuda per bones famílies. Valdano representa tot el contrari. Parla i cita els clàssics –probablemen sigui un excel·lent lector de Borges–, poetes contemporanis i altres artistes de prestigi i talent però desconeguts i per complet a les juntes directives i als vestidors dels futbolistes. Fidel criadet, rep ordres del seu cap principal, Florentino Pérez, encara que no calia perquè ell viu i sent tot el que diu com a collita pròpia. I a
l´hora d´aixecar el teló de la Lliga, tot just d´aquí unes hores, vol encendre el foc, la mascletà. Ofereix elements per a la provocació –barroera provocació, segurament molt ben rebuda per un determinat mitjà local i radiofònic– i ens lliura perles cultivades. «Cada uno desde su visión intenta ocupar un lugar en el mundo. El Barcelona lo hace mirando desde Catalunya hacia adentro y el Real Madrid lo hace mirando desde España hacia a fuera...». Internacional, el Real Madrid mira al món.. Provincià, el Barça, no va més enllà de la Garrotxa. Per exemple. I Aznar, feliç. D´aquí dos dies, els merengues cantaran: «Y todos cantan con amor, / que viva España, / España es la mejor...». Ens arribaran dies feliços.