Les terrasses, són de dretes? (Toni ROCA)

L´estiu és la terrassa –bé, tal vegada una miqueta de platja i sol, però no massa, que la pell es crema i produeix coses rares– oberta a la llarga i sempre prestigiosa estació estiuenca, sovint dura, sempre, però, plaer excel·lent. La terrassa –parlo d´aquella que és ampla i és generosa– ofereix tota mena d´experiències. A l´hora del bon menjar i el millor beure, quan es tracta de la comunicació (que existeix malgrat el cinema de Michelangelo Antonioni, entestat en demostrar el contrari), de parlar amb la gent que sovint desfila espectacularment pel lloc en qüestió com si d´una passarel·la de la moda es tractès.
La terrassa és la vida i la resta de la ciutat un infern de cotxes, turistes (poquets, poquets) i aldarulls de tota mena escampats per places i carrers de Vila. La terrassa és porta oberta a la felicitat, al sexe, al lent fluir del temps que passa com un riu d´aigües alegres camí directe cap a la mar. La terrassa és la tertúlia, la sempre necessària, inevitable tertúlia, la que permet al ciutadà civilitzat posar-se en contacte amb gent (i persones també) mentre la nit fa el seu projecte.
Però de totes les terrasses, Ebusus és la que està en millors condicions per l´espectacle. Un curiós espai aquest, territori de dretes de dia, d´esquerres a la nit. Però un indeterminat colp d´estat, incruent és clar, provocà l´exili de les forces progressistes cap a la part forana. Malgrat tot, l´encís d´Ebusus es manté. Al cap i a la fi, les terrasses són de dretes.