Fins fa a penes uns pocs mesos, les Illes Balears, a més de ser la comunitat autònoma amb un dèficit fiscal més gran de tot l´Estat espanyol i de ser les úniques illes d´Europa que paguen més a l´Estat del que en reben en inversions, patien una característica encara més lesiva per als propis interessos: no figuraven al mapa. Les Balears no eren part de l´agenda de cap element de transformació política, no rebien cap tipus de consideració per part dels òrgans centrals de l´Estat, ni comptaven pràcticament per a ningú. Bona part de la culpa –tot s´ha de dir– es pot atribuir a la pròpia representació insular al Parlament espanyol: ni els diputats del PSOE ni els del PP elegits per la demarcació de les Balears no s´han caracteritzat precisament per la defensa dels interessos del país. En el nostre cas, de manera ben flagrant, la manca de representació nacionalista al Congrés dels diputats ha estat una xacra per als interessos de les illes Balears.
El nou finançament autonòmic no és l´objectiu final que les illes Balears ens hem de marcar en aquest camp. Les Balears hem d´aspirar a molt més. Des del punt de vista d´una representació autocentrada, les illes Balears han de regir-se, en qüestions de finançament, per un Concert econòmic, semblant al que tenen el País Basc o Navarra amb els òrgans centrals de l´Estat. El nou finançament, certament, és molt lluny d´aquest objectiu. Però no seríem honestos ni faríem honor a la veritat si no reconeixíem els avanços clars que ens proporcionarà el nou finançament autonòmic.
El primer –per a mi, molt important– és de caire purament psicosocial: per primera vegada, les Illes Balears som a l´agenda, formam part del mapa. Per primera vegada, hi ha alguna clàusula de l´acord de finançament autonòmic, que s´ha inclòs pensant, exclusivament, en les Illes Balears. Això constitueix una novetat importantíssima. En segon lloc, existeixen avanços clars en el nou model de finançament, que permetran al Govern de les Illes Balears dur endavant part dels projectes bàsics que necessita la nostra comunitat autònoma. Deixant clar que no hem arribat al sostre desitjat, sí que resulta evident que s´han aconseguit alguns objectius importants: arribar a la mitjana del finançament estatal (potser fins i tot superar-la, segons com vagi la recaptació d´impostos), aconseguir que es tengui en compte el criteri poblacional, la insularitat o el fet de tenir una llengua pròpia diferent de la de l´Estat... Tot plegat són elements favorables, que no s´havien aconseguit en etapes precedents, i que havien estat sistemàticament escamotejats pels governs de l´Estat i deixats de banda pels governs de la comunitat autònoma.
En la seua compareixença al Parlament per explicar el nou finançament, el president Antich ha animat els membres del Partit Popular a fer pressió davant els seus companys del parlament de l´Estat perquè tots facin pinya per millorar el finançament de les Balears. No sé si l´ha mogut la intenció estrictament partidista, però el president ha posat el dit a la nafra: les millores per a la comunitat autònoma s´aconsegueixen, fonamentalment, a partir de la unitat d´acció i al fet de posar els interessos de les Balears per davant dels interessos de partit. D´altra manera ens hauria anat, si històricament, els nostres representants a Madrid ho haguessin fet així!
No som al final de cap camí, sinó al principi (si tot va bé) de la correcció d´un greuge històric d´unes dimensions colossals. De mica en mica, s´anirà corregint el dèficit fiscal de les Balears. La cosa va per llarg, però les persones d´aquest país pluriinsular som pacients, però tenaces. Per tant, hem de tenir ben clar quin és l´objectiu i no afluixar a l´hora de fer passes endavant. Per primera vegada, som al mapa del finançament autonòmic, i les Illes Balears es presenten davant el conjunt de l´Estat amb personalitat pròpia. S´ha de saber, també, que, si només es tracta d´una qüestió de diners, al final tornarem a quedar fora del mapa. Hem d´aconseguir donar a tot plegat la necessària traducció política. Com a començament, no està malament: però es tracta només d´un tret de sortida.