Desactivam la ´guerra lingüística´ (Bernat JOAN i MARÍ / Dirigent d´ERC)

Fa uns dies, el president Antich expressava la preocupació pel fet que el PP fomenti la «guerra lingüística» a les Balears. Certament, durant aquests darrers anys, ha canviat substancialment la posició del PP en relació a la política lingüística a les Illes. Durant bona part de la seua etapa de govern, es va mantenir dins l´´ordre constitucional´ sense excessius problemes. Des d´un punt de vista constitucionalista, fins i tot podríem dir que va tenir una actitud més que acceptable. Durant governs del PP es va promulgar la Llei de Normalització Lingüística (1986, amb Gabriel Cañellas com a president), o el Decret de mínims de presència de la llengua catalana a l´ensenyament. No oblidem que, per atenir-nos al dictat estrictament constitucionalista: a) la llengua pròpia de les Balears és el català; b) el català és llengua oficial, en tant que pròpia de les Balears, mentre que el castellà és oficial perquè és la llengua oficial de l´Estat; c) la llengua catalana és vehicular en, com a mínim, el 50% de l´activitat educativa a cada centre escolar; d) les comunicacions de les institucions amb la ciutadania es faran habitualment en llengua catalana; e) els alumnes, en acabar la seua escolarització obligatòria, han de dominar fluidament, tant oralment com per escrit, tant el català com el castellà (no es pot acabar la formació obligatòria sense un bon domini d´ambdues llengües; f) el govern ha de promoure els mitjans de comunicació en llengua catalana...
Tot això forma part de l´entramat constitucional espanyol, però sembla que l´ha deixat d´assumir en passar a l´oposició. Ara mateix, líders diversos del PP han defensat postulats absolutament impracticables sense canviar la Constitució espanyola i l´Estatut d´Autonomia de les Illes Balears. Vegem algun d´aquests postulats de constitucionalitat més que dubtosa: a) Cada una de les Balears té una llengua pròpia vagament emparentada amb la llengua catalana; b) la llengua veritablement oficial de les Illes, la que es pot demanar a tothom, és el castellà (el català no es pot «imposar», malgrat ser oficial i pròpia); c) els pares i les mares haurien de poder escollir la llengua vehicular en l´ensenyament dels seus fills i filles; d) les comunicacions a la ciutadania es poden fer en la llengua oficial que es vulgui, sempre que algú no les demani específicament en castellà; e) els alumnes poden acabar la seua escolarització, si dominen bé l´espanyol, amb un coneixement escàs de la llengua catalana, llengua que no es pot «imposar» a ningú; f) el Govern ha de deixar que els mitjans de comunicació funcionin en la llengua que trobin, sense interferir-hi per res.
Certament, la manera més senzilla de desactivar la ´guerra lingüística´ seria convencent el PP perquè retorni a la senda constitucional, de la qual fa temps que s´ha distanciat significativament. No vulgui veure ningú, aquí, una defensa per part meua de la Constitució espanyola, que consider del tot insuficient per poder normalitzar plenament l´ús social de la llengua catalana i un entrebanc per a la consolidació del català com a llengua nacional dels Països Catalans. Vull manifestar, senzillament, la contradicció brutal d´un partit que afirma defensar la Constitució espanyola, i que s´afirma a si mateix com a constitucionalista, però que tritura tot l´engranatge constitucional en matèria d´articulació lingüística (almenys a les Illes Balears).
Però el PP, a hores d´ara, sembla massa preocupat pel terreny que li puguin mossegar partits com l´ultrajacobí Unión, Progreso y Democracia, liderat per na Rosa Díez, o les seues manifestacions locals, més o manco bigarrades. Per aquest motiu, en comptes de situar-se en la centralitat de la vida política illenca, el PP se situa, més que mai, a l´extrem. I, assortadament, deixa aquesta centralitat a les forces polítiques que donen suport al govern de les Illes Balears. Qui ho hauria de dir, que algun dia, el PSM o Esquerra Republicana tendrien una posició més centrada que no el Partit Popular!
Mentre els seus dirigents, la seua militància i els seus votants no estiguin en disposició de fer passes endavant, en matèries com la política lingüística, sensatament faria el PP de situar-se altra vegada en una posició més moderada, de tornar a abraçar el constitucionalisme, de defensar l´Estatut d´Autonomia (sense voler-ne fer interpretacions més o manco agafades pels pèls) i deixant de sembrar zitzània en un terreny que pot acabar sent com una mena de camp de mines, si el neolerrouxisme aconsegueix de fer-se fort entre nosaltres.